Dilluns, 21/7/2014
1070 lectures

Instants primordials

Instants primordials -quan us llanceu sobre meu -, ah, ja hi sou,

Sols doneu-me alegries libidinoses i lascives,

Doneu-me el diluvi de les meves passions, doneu-me vida grollera i obscena,

Avui sóc el cònjuge dels estimats i els elegits de la Naturalesa, anit també,

Existeixo per a aquells que creuen en delícies llibertines, participo a

les orgies de mitjanit dels joves,

Danso amb els ballarins i bec amb els bevedors,

Ressonen els ecos dels nostres crits indecents, trio una persona de

baixa estofa per a l'amic que més adoro,

És un delinqüent, vulgar, inculte, el condemnaran per les seves transgressions,

Jo no vull fingir, per què hauria d'exiliar-me dels meus companys?

Oh desterrats, jo no us desterro,

Jo vinc de ple cap a vosaltres, jo seré el vostre poeta,

Jo ho seré tot per a vosaltres.

Poema de Walt Withman, (1819-1892), de la secció Fills d'Adam, del llibre Fulles d'herba,

Edicions de 1984, Barcelona, 2014, traducció de Jaume C. Pons Alorda

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.