Tot i que em creia fort i ferm com una roca

la bellesa em sacseja com a una dèbil branca.

Era dur de coratge i, de sensibilitat, tendre.

No m’he mantingut mai en una sola postura

ni he anat mai pel mateix camí.

No m’agrada la rigidesa en l’home,

que el transforma en una estàtua;

ni qui no ha passat nits despert

per l’insomni de l’amor,

ni a qui el desig no li ha doblegat mai el cos.

Ara penedit, ara abrandat, plore

pels meus pecats, i gemegue per les ruïnes.

Sóc talment la tendre branca d’un salze

que el vent du de banda a banda.

D’Ibn Khafaja (1058-1138), autor d’Alzira en llengua àrab, del llibre Jardí ebri, Edicions 62, Barcelona, 2007, traducció de Josep Piera i Josep R. Gregori