No respirar els dies de pol·len

malastruc. Pensar que el pensament

rebota de mà en mà. Encaminar-te

cap a les puntes lluents

de les sabates. Triar

el més lleig dels presents

per aprendre de somriure. No fer

l’amor quan queden només

cinc minuts. Menjar poc

i amb les dents ben grogues. Gratar-te

quan no tens picor per fer que et vingui

picor. Resar sense parar

fins que et fermentin els raïms

dels peus. Fugir circularment

per trair els mosquits. Deixar l’ànima

al costat fred que no ocupes

quan dorms. Riure de qui

s’acosta, sigui

el gegant o la geganta. Abstenir-te

de creure en cap més cosa.

Poema de Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928), del llibre Jerarquies, Editorial Proa, Barcelona, 2003.