Gargots de foc

Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava

només quan feia l’amor amb tu.

Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga

-pots seguir el seu camí a llambregades

en la foscor de la nit, entre les oliveres.

Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia

sense vida

però el cos anava de dret cap a tu.

El cel nocturn bramulava.

Munyíem el cosmos d’amagat i sobrevivíem.

Poema de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931), del libre La plaça salvatge, Perifèric Edicions, Catarroja, 2008, traducció de Carolina Moreno Tena.

VERSIÓ SUECA

Eldkloter

Under de dystra månaderna gnistrade mitt liv till

bara när jag älskade med dig.

Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar

-glimtvis kan man följa dess väg

i nattmörkret mellan olivträden.

Under de dystra månaderna satt själen hops junken

och livlös

men kroppen gick raka vägen till dig.

Natthimlen remade.

Vi tjuvmjölkade kosmos och överlevde.)