Cull el fruit de la meva veritat,

una magrana oberta

com una riallada

de criatura

de dentetes petites

i desiguals:

cada fragment

de la meva certesa.

Si a poc a poc

la prens i te la menges,

el gust de mi voldrà estimar-te

com jo t'he volgut estimar:

sembrant-te el paladar

i acollint-se en el ventre.

Fins que s'empelti en el teu arbre

i jo pugui prendre de nou

el fruit de tu

i, a poc a poc, menjar-lo.

Poema inèdit de Laia Noguera i Clofent (1983)

Laia Noguera farà un recital, a L’Ou com balla, el dijous 30 d’octubre a les 20’30, organitzat per Paranoia Accions