Provo d'engegar l'estat.

Llegeixo atentament les instruccions d'ús.

Giro el país cap a l'esquerra.

Giro el país cap a la dreta.

Però l'estat no funciona.

El país és mort.

Trio revolucions. Sublevacions. Eines.

Preparo les emboscades exactament segons la descripció

però l'estat no funciona.

El país és mort.

Els camps de batalla es cobreixen d'herba.

Es rovellen les teories.

S'encenen llums rojos.

Connecto el país.

Desconnecto el país.

Estrenyo contra el pit el crim.

Reparteixo als infants

soldadets de xocolata.

Míssils de massapà.

Però el país és mort.

A la fi poso una reclamació.

Infermers aliats

Àngels Blauturquesos

canvien les peces.

Però el país és mort.

Algú revèn la llengua

a mercaders ocasionals.

Un altre cau

tocat d'un llamp

perquè funciona només la mort

programa número noranta-nou.

De la terminal del cementiri

ix un tramvia

amb les víctimes de la posada en marxa.

Els revisors com sempre

comproven els bitllets.

Poema d'Ewa Lipska (Cracòvia, 1945), recitat al XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 18 de maig del 2015. Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda