Això que passa en les petites gotes

(ja portem tres dies), no ho esclareix.

I no ho pronosticarà. Totes s'equivoquen

a llarg termini, i a curt termini arriben tard,

perquè ens parlen d'allò que ja sabíem.

No sé per què, però ho diem així.

Mai no ens acostumarem al temps

invariable, altrament parlaríem

altrament. Si existeix algun altre

món, diferent, ho aconseguiríem.

Però no ho arribarem a saber,

com se sap sols en un pressentiment.

Amb el seu tacte setinat. Si existeix

algun món així, de fet, ho podríem

aconseguir. Sense mentides ni amenaces.

Així. Voldria fer-te un regal

que he guardat per a tu, però no sé

si aniré enlloc o si et convidaran

a passar per aquí, encara que en forma

de gotes salades de llàgrimes o de pregunta.

Poema de l'autor eslovè Primož Čučnik (1971), inclòs a l'article de Xavier Farré "Primož Čučnik i la revelació dels objectes", revista Poetari, març del 2012, número 1, Edicions Curbet, Girona, traducció de Xavier Farré