Un dia vas dir: semblava la presència d’una absència

-o potser: semblava l’absència mateixa de l’absència-.

Res no mancava sota aquell cel figurat.

També vas dir: només la ficció és real,

només allò que invento existeix

-i la resta no és literatura.

Un altre dia vas aplegar paraules. Paraules

que havien caigut del silenci

com cendra escampada per un vol d’ocells.

Testament o herència, aquell llibre començà

a inscriure’s en les blanques estances

de la memòria, mentre un bisturí de llum

fendia una a una les imatges: en el teu cor

va començar a habitar-hi, potser

per sempre més, un tigre d’ulls de foc.

Antoni Clapés (Sabadell, 1948), del llibre Tagrera, dins l’antologia La lentitud, la durada, Pagès editors, Lleida