XIII

DEL PIANO QUE HI HA DINS LA CASA VORA EL PENYA-SEGAT ARRIBEN ELS SONS D'UN "STACATTO" DESTINAT A ACOMPANYAR-NOS PELS CARRERS BUITS ON ELS COLORS VIUS LLUITEN CONTRA ELS EFECTES DEL VENT I EL POBLE NO HAURÀ ESTAT MAI TAN NOSTRE JA NO ES VEUEN LES ANTENES VORA LA COSTA MÍTICA

No es el viento, es el retrato

de un viento que se murió

sin que yo le conociera

Retratar un vent que no podrà orejar-nos

o fer-nos por, retratar un vent del nord

que fa tancar les portes de les cases

de pescadors, dels casinos i hostals

(portes vermelles, blaves, verdes, negres)

a la cala on volem plantar-li cara

i on ens sentim voltats de llum incertes

que il•luminen cortines, xarxes, vels

onejants, i mirem els pals que oscil•len

de quillats i balandres, tot bevent

el líquid que escumeja, i tot cantant

contra el brogit. Com aquest marc proper

pot perdre la familiaritat,

en sentir el vent com el retrat del vent!

Mirem les crestes blanques de les ones

sentint l'influx del vent, però cantant,

resistint-nos al vent, però no sols,

plorant la mort del vent amb un retrat

del vent. ¿Veus? És aquest! Mira'l i torna-me'l.

Poema de Feliu Formosa (Sabadell, 1934), del llibre Semblança, inclòs a l'antologia Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, Edicions 62-Empúries, Barcelona, 2004