PREGÀRIA DES DEL PONTUS

Si t’oblido, es perdrà el meu do profètic. La rosa dels vents

embogirà. Si desapareixes com un estel fugaç, vist i no vist,

no sabré què és el valor ni la passió. La humida flor entrevista

per un instant en l’aire fosc passaré de llarg, tan fred com còdol

de riu. Els avets murmuraran encara més estranys, de l’empedrat

dels carrers no sabrà separar-se una passa. Es tancarà la clivella

a la biga mestra que contemplàvem meravellats, i la llum que,

seduint el meu cos, ara hi resplendeix, s’endinsarà en la fondària

de la terra. L’última voluntat de les biblioteques: no m’importa.

Visc de la memòria secreta que m’exhorta a passar de llebrer

a oca salvatge. Si te m’apareguessis tan sols un instant, seria

enterament teu. Com un rastrejador que tota la vida va desclaç.

Seré nard esfullat que a l’hivern brota irrefrenable, pintura al fresc

amb innombrables capes d’or. Ets tan a prop quan no hi ets.

De l’autor eslovè Aleš Debeljak (1961), del llibre La ciutat i el nen, Edicions La Guineu, Collbató, 2006, traducció de Xavier Farré.