Els ulls han volgut ser pintors i han estampat

dins del meu cor la teva forma angelical.

Ara el meu cos li fa de marc, al teu retrat;

i ha estat l’art del pintor que t’ha fet tan real.

L’ofici del pintor li ve del seu esguard,

i ara reposa, a la botiga del meu pit,

la teva forma exacta plasmada pel seu art,

i els teus ulls són els vidres que el tenen protegit.

Mira els ulls com es fan favors mútuament:

els meus t’han dibuixat al cor i els teus, allà,

són les finestres per on des del firmament

el sol espia per poder-te contemplar.

Els ulls, però, no tenen aquell immens tresor

de poder veure no les formes, sinó el cor.

William Shakespeare (1564-1616), del llibre Els sonets, Edicions 62, Barcelona, 2002, traducció de Salvador Oliva.