Els ajuntaments critiquen que "els nous parcs eòlics es poden fer d'esquena al territori"

El 20 de febrer va acabar el termini per presentar al·legacions als projectes d'implantació d'aerogeneradors. La Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors ha advertit les darreres setmanes que aquests nous parcs eòlics, encara que en cada municipi no poden rebassar una xifra de 50 megawatts, provocaran un gran impacte paisatgístic i ambiental. Ecologistes de Catalunya ha denunciat "el fraccionament de 'clústers eòlics' de més de 100 MW de potència en altres més petits que no arribin als 50 MW (el màxim legal). Hem descobert també que alguns projectes s’estan tramitant per la via autonòmica i per la via estatal a través de diferents empreses, però casualment al mateix lloc".  En base al decret-llei de la Generalitat del passat novembre, els ajuntaments perden pes sobre poder decidir sobre aquests projectes. Els batlles d'Argençola, Bellprat i Tous han mostrat preocupació pels detalls d'aquest nou decret-llei "que amb l'excusa de l'emergència climàtica treu poder de decisió a la gent del territori".

Aquesta és l'opinió del batlle argençolenc Gumersind Parcerisas. L'oest de la comarca pot ser la zona on més afectació tinguin aquestes implantacions i hi ha diversos avantprojectes que engloben pobles de l'Anoia i la Segarra. La setmana passada, Carles Pol, batlle de la veïna Bellprat -la població amb menys habitants de la comarca-, explicava que no havia pogut encara conèixer amb detall els avantprojectes de les empreses. També que "hi ha molta desinformació en general, però ens trobem amb que els ajuntaments no podem prendre cap decisió vinculant. Podem posar algunes traves burocràtiques potser, però no gaire més. No podem ni triar l'empresa licitadora".

A Bellprat s'està pendent d'un ple i de rebre més informació per prendre una posició oficial. Pol apunta que hi ha factors que inquieten, com la possibilitat que els aerogeneradors se situïn massa a prop de les zones dels Plans d'Espai d'Interès Natural (PEIN). I també l'impacte visual: "els molins de nova generació són gairebé el doble de grans que els que ja hi ha". 

A la zona de l'oest de l'Anoia s'hi preveu una desena de molins. En el cas d'Argençola "ja ens hem manifestat en les al·legacions perquè hi hagi un estudi d'impacte ambiental" assegura Parcerisas. El mateix batlle apuntava fa unes setmanes que "si volem donar empenta al món rural abans no se'ns acabi de morir del tot, amb això fem el contrari, el destrossem". La clau de volta d'aquestes iniciatives que es presenten ara és la "tramitació simultània" que fa que un grup d'empreses tramiti la instal·lació en un mateix punt d'aerogeneradors tant amb l'Estat com amb la Generalitat. El decret-llei del passat novembre permet fer la tramitació ambiental, energètica, urbanística i paisatgística a la vegada. Astrid Van Ginkel, una de les representants de la Plataforma denunciava fa uns dies que "és un procés caòtic". 

La instal·lació d'aerogeneradors a Argençola i Bellprat, amb molins d'una alçada de 200 metres, segons denuncia la plataforma, tindria un impacte paisatgístic a tot l'oest de la comarca. El batlle de Tous, David Alquézar, no té constància de cap iniciativa al seu terme municipal, però sí que expressa preocupació pel possible impacte de la nova onada d'implantacions eòliques en aquesta zona de l'Anoia. Comenta que "no es pot fer d'esquena als pobles aquesta implantació. No tenim res en contra de les energies renovables, però volem que siguin projectes respectuosos amb l'entorn. Ens preocupen també els grans camps solars. Si hi ha iniciatives d'aquest tipus preferim que siguin cooperatives".