//Plugins sense CDN ?>
Quant fa que l'Anoia va desconnectar amb l'Estat espanyol? Després de les victòries sobiranistes de 2012, del 9-N i del 27 de setembre de 2015, el referèndum de l'1 d'octubre va tornar a certificar la força de l'independentisme a la comarca.
En una jornada molt llarga -centenars de persones anaven a dormir aquesta nit amb vetlles de més de 24 hores-, l'Anoia es va pronunciar per la independència. Però aquesta jornada de votacions no va assemblar-se per res a les altres. Va ser festiva i distesa en alguns punts, però també una guerra de nervis, amb l'ai al cor per la possible irrupció de la Guardia Civil. La Benemérita va entrar a dos pobles on s'estaven fent votacions: Montmaneu i Sant Martí Sesgueioles. Al primer lloc, no van saber trobar el local on es votava i es van conformar en precintar-ne un altre. A Sant Martí de Sesgueioles es van veure les escenes de violència de l'embat dels agents contra la població. Una població que va defensar amb fermesa l'escola. El trofeu de la Guardia Civil, quan va entrar, una urna de cartró.
L'alcaldessa sesgueiolenca, Rosa Narbona, fa un agraïment als vilatans "per com s'han comportat en aquest dia especial. Estic molt, molt orgullosa". La població es va tensionar quan va detectar una persona aliena al poble, "clarament de la secreta", que va marxar increpada pels veïns. El pitjor va ser la càrrega de la Guardia Civil, que amb 40 efectius va acabar irrompent al local de votació, la Fàbrica. Pel mig, van quedar tres veïns contusionats en l'envestida i els cops, i una destrossa important la porta i diversos elements de fusta. I amb tot, no es van endur el recipient que tocava, sinó una urna de cartró. "Ha estat molt trist. A algun li vèiem la cara i tenia l'expressió de 'mira, ara hem de fer això'". Narbona es felicita pel paper dels Mossos: "ens hem sentit molt ben tractats".
A Montmaneu, no hi va haver violència, però sí una imatge desgradable, amb les desenes de guàrdies civils plantats al bell mig d'un poble petit que va augmentar la seva població amb uns convidats indesitjables. El batlle Àngel Farré comentava que "feia fressa veure aquella gent al mig del poble". Ara bé, la partida la va guanyar el poble, ja que els agents van precintar un local que al matí ja havia estat tancat. Les votacions es feien en un altre lloc.
La temuda irrupció policial no va tenir lloc a Tous, on els veïns van bloquejar la carretera d'accés al municipi amb tractors. Van estar a l'aguait per si finalment afluïrien furgons policials, però en tot cas només van tenir constància d'un cop d'ull de la secreta. Preventivament, es va canviar el local de votació. Fins vora les 9 de la nit es va poder exercir el dret al municipi.
I a Igualada, malgrat moments puntuals on semblava possible una entrada de la policia estatal, no es va produir. Els col·legis van estar ocupats durant gran part del dia i els activistes es van anar organitzant i rellevant a través de les xarxes. Només al final, hi va haver la reunió a l'Ateneu una vegada es va afluixar la presència d'electors a altres col·legis. No hi va haver visita i, entrat el vespre, la Rambla d'Igualada era una festa: la comarca ha cridat "independència".