Article d'Ignasi Vich: Siguem honestos, a Igualada no s’hi val practicar el 'vota’m i m’oblido de tu'.

Aquesta, si se’m permet, precarietat prevista ha fet ja que algunes formacions polítiques hagin començat a fer el festeig a les que es presumeix que seran les grans, al menys en resultats, que no vol dir en valor.

No hi ha dubte que és aviat per sentir parlar de pactes, de fet ningú sap quines cartes tindrà per tant és encertat ser prudent i no fer ofertes sense saber què pots oferir. Tot i així ja hi ha hagut aclucades d’ullet.

Per una banda el candidat del PP ja ha manifestat que si treu tres regidors “serà molt a prop de ser alcalde”, per tant ja dóna per fet que podrà pactar amb qui vulgui de les dues forces amb més representació prevista a l’ajuntament.

Jo em pregunto: els votants del partit popular volen que Aymamí, alcalde socialista com ZP, sigui una altra vegada alcalde amb el seu suport? O prefereixen que Calbó s’entengui amb CiU que entre les seves files hi té gent més com ells?

Però llavors els votants de CiU, estaran contents amb un govern amb el PP? El mateix d’Aznar, Camps, Vidal-Quadras i cia? I si a les properes eleccions del congrés guanya el PP i comença a pasar el corró sobre Catalunya? Ataca la llengua, la cultura, manté l’espoli… Hipotecaran el seu futur polític els convergents igualadins per un pacte? Ho entendrà el sector més independentista de Convergència?

Des d’Esquerra es diu que la solució és un pacte entre Esquerra i CiU. Suposem que sigui així… Esquerra que ha de començar totes les seves intervencions dient que és una formació independentista per si algú ho dubta, haurà de fer acord amb la formació dels que fa un mes es van negar a permetre que al Parlament es debatés la llei d’independència, la gent que està retallant i retallarà més després del 22M i la gent que, i cito paraules de Duran Lleida, diu 'Jo no vull la independència'.

Aquest és un postulat que ja hem sentit per part d’Esquerra, erigint-se com l’aturador del PP, quan tothom sap que al PP, com a la resta de forces, se l’atura amb un bon programa i treballant, no amb pactes “poltronistes” per mantenir-se dins de l’all. No s’hi val allò de pacto amb qui sigui, sense pensar en la coherència política ni els valors i idearis del teu electorat, a Igualada no s‘hi val practicar el 'vota’m i m’oblido de tu'.

Hi ha una altra hipòtesi que, per poc estètica i poc probable, ningú apunta, un pacte de Convergència amb Plataforma, sembla un disbarat però al Vendrell han governat conjuntament CiU i PxC els darrers quatre anys i no és l’única població que ha de suportar aquest matrimoni d’ambicions.

En aquest joc de les cadires caldrà veure quin grau de compromís ideològic tenen els partits igualadins. Hi ha qui diu que no hi ha ideologia. Espero que s’equivoqui, la política és una barreja d’ideologia i ambició i quan aquest segon ingredient vessa massa, la recepta sovint esdevé amarga.

No he parlat de dues forces, ho sé. Iniciativa Verds surt d’una entesa amb el PSC i crec que, si els convé, la reeditaran; més enllà d’aquest acord no hi veig més joc. I pel que fa a Solidaritat Catalana per la Independència tampoc hi ha joc. Ja ho hem dit i ho repetim: Solidaritat no pactarà amb ningú que no aposti decididament pel procés d’independència, per tant no podrà pactar amb ningú, però a nosaltres no ens suposa cap problema això. No ens hem presentat a les eleccions per ocupar una butaca, en tenim prou amb una cadira per treballar i treballar podem fer-ho tant o més bé des de l’oposició i amb llibertat que dins d’un acord de govern municipal.

El nostre compromís no és altre que treballar i servir Igualada i Catalunya. Solidaritat serà un actor incòmode dins la vida política igualadina, garantirem la transparència, fomentarem la participació ciutadana i acostarem el govern de la ciutat a la gent, cal que tothom sàpiga què passa dins l’ajuntament.

Per a nosaltres governar no és una professió, és la vocació de servir el teu país, amb sentit comú i compromís.

Diumenge tots tenim un dret i a l’hora un deure. Cal que tothom vagi a votar, així el nostre ajuntament serà més representatiu de la nostra societat; cal que anem a votar i fem confiança a aquella força política que representi els nostres valors; cal també que els candidats siguem conscients del que s’espera de nosaltres; cal que siguem honestos amb el nostre poble i amb les seves ideologies. Podem renunciar a tot menys a això, a la confiança de la nostra gent.

Ignasi Vich