Capellades i Calaf: el canvi de cicle de 2015 afronta la seva revàlida en un nou escenari

En uns dies de la primavera de 2015 Calaf va passar de ser la població de l’Anoia amb més presència de PxC –tres regidors- davant un sòlid govern de CiU, amb set, a tenir un alcalde nou en la política que es presentava amb una fórmula municipalista afí a Esquerra: Jordi Badia. El debat municipal aquests quatre darrers anys, sense la presència de l’extrema dreta, ha estat menys esperpèntic, però no més senzill. Badia es va quedar a pocs vots de la majoria absoluta i les altres dues formacions, el PDeCAT (que ara serà Junts per Catalunya) i el GIC ni s’han acostumat a posar-se d’acord amb ell ni entre ells.

Ara, les tres mateixes llistes concorren a les eleccions municipals d’enguany. De nou, el PSC i les formacions espanyolistes no presenten candidatura a Calaf, ni tampoc a l’Alta Segarra. Les eleccions dels darrers anys indiquen que no hi ha cap bossa de vots important en aquest sentit i, al revés de 2015, el PP tampoc col·loca les anomenades llistes “fantasma” a la zona. A Calaf, Badia tindrà davant Joan Caballol, per Junts per Catalunya, i Jaume Simó Soler, al capdavant del Grup Independent, el GIC. El batlle actual espera ara tenir una majoria absoluta que li permeti governar amb la comoditat que no ha tingut aquests quatre anys, on ell i el seu equip han hagut de fer de jugadors d’escacs i plantejar una a una les qüestions, amb tàctica i tacte, per aconseguir el pacte amb alguna de les altres forces opositores.

Caballol en concret ha argumentat al llarg d’aquests darrers anys que la política de Junts per Calaf (no confondre amb Junts per Catalunya, que és la marca del PDeCAT a la capital de l’Alta Segarra) ha estat de caire més cosmètic que real. El govern actual branda la millora en les xifres d’ocupació, la reducció del deute i l’esforç a resoldre projectes com el tanatori. I el futur, una incògnita que depèn de si la Generalitat fa un tomb i dóna a Calaf el tracte de capital, tant en la creació d’una comarca com en la construcció d’una comissaria. Una petició que fa temps que és sobre la taula.

Capellades, el fil a l’agulla

El primer alcalde cupaire de l’Anoia, Aleix Auber, no repetirà a Capellades i la regidora Susana Moreno ocuparà el seu lloc com a cap de llista. Els cupaires han compartit un govern tranquil amb Esquerra, que també oficia un relleu i Àngel Soteras deixa pas a Salvador Vives. La coalició ha continuat amb la reducció del deute (que a principis d’aquesta dècada era d’un volum enorme i va forçar a fer un pla de sanejament) i ha fet tasques de planificació de diverses millores al municipi. L’oposició discuteix fins a quin punt s’ha avançat en les millores a la via pública i en el manteniment del municipi. La història interminable del Parc Prehistòric i l’obertura del seu recorregut amb la passera continua sent això, una història no només inacabada, sinó que allarga els seus capítols més enllà de cada mandat. Un projecte que no es guarda al calaix, però que cap govern, sigui del color que sigui, sap tancar el calaix o obrir-lo del tot.

En aquesta conjuntura, amb tantes coses sobre la taula, el govern espera revalidar la seva majoria amb Junts per Capellades a davant, que segueix confiant en Marcel·lí Martorell. L’aparició de C’s i si la formació traurà vots a un PSC que assegura des de fa una dècada llarga sempre dos regidors, és l’altra gran qüestió. C’s ha aglutinat el vot espanyolista al Parlament, però és el primer cop que es presenta a unes municipals capelladines i en un consistori que és una de les places fortes de l’independentisme a la comarca.