//Plugins sense CDN ?>
L'actual sistema dels blocs electorals porta els mitjans públics a situacions que freguen l'absurd. Per exemple, un partit es pot trobar amb què només li toquen dos segons a l'informatiu. O es pot donar el cas que un polític n'interpel·li un altre, però el mitjà estigui obligat a emetre abans la resposta que la pregunta. Per tal d'acabar amb aquesta "anomalia", el Col·legi de Periodistes ha engegat la campanya #NOalsblocs. En parlem amb el responsable del grup de Mitjans Públics del Col·legi i conductor del TN Migdia, Carles Prats.
El Grup de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya treballa per defensar la qualitat, independència, pluralitat i estabilitat dels mitjans de comunicació públics catalans, vetllar pel seu funcionament democràtic i garantir que les direccions d'aquests mitjans siguin el màxim de representatives de la societat.
Un dels objectius actuals del grup és aconseguir eliminar els blocs electorals a què han de sotmetre’s els mitjans públics durant la campanya electoral. Per tal d'aconseguir-ho, han anat al Tribunal Suprem i al Constitucional, organitzen actes de protesta i intenten conscienciar a la societat d’aquesta vulneració sistemàtica de la llibertat d’expressió. Aprofitant el seu pas per Igualada, n'hem parlat amb el responsable del grup de treball de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes, Carles Prats.
El Col·legi de Periodistes ha engegat la campanya #Noalsblocs, coincidint amb la campanya de les eleccions europees.
Una vegada més, els mitjans públics de Catalunya ens veiem obligats a denunciar aquesta anomalia, que ja fa 30 anys que dura, i creiem que ara tenim una oportunitat d'or per acabar amb ella.
Perquè precisament ara?
Perquè les eleccions europees són el millor moment per emmirallar-nos en el que es fa a Europa, i també perquè ara s'està negociant a nivell parlamentari la Llei Electoral catalana. Des del Col·legi de Periodistes pensem que és el moment d'acabar amb aquesta anomalia.
En quin sentit el sistema de blocs electorals és una anomalia?
Els països europeus amb tradició democràtica no tenen aquests límits al periodisme, aquesta censura prèvia, ni aquest sistema que no deixa que els professionals treballin amb llibertat, i per tant no deixa que els ciutadans estiguin informats amb llibertat.
A la resta d'Europa, com es garanteix l'equilibri en la presència dels partits als mitjans públics?
Està demostrat que es poden establir mecanismes per garantir la independència, la neutralitat, la igualtat d'oportunitats i la representativitat de tots els partits polítics. Sense establir normes “a priori”, que és el que ens diferencia a nosaltres d'altres estats de la Unió Europea. Per exemple, a França o al Regne Unit tenen sistemes de control per evitar abusos, i això no treu que es pugui fer periodisme en llibertat.
Què suposa haver de cenyir-se als blocs electorals?
El sistema actual fa que arribem a situacions absurdes. Com que ens fixen el temps i l'ordre de les notícies, de vegades en campanya un polític n'interpel·la un altre, i nosaltres ens veiem obligats a posar la resposta abans que la interpel·lació mateixa. Això fa que els ciutadans no acabin entenent res a casa seva! O el cas més sonat: en aquestes eleccions europees, a Ràdio Nacional d'Espanya Múrcia hi havia un partit que li tocaven només 2 segons per dia... Els van acumular tots el primer dia, per dir que això és una vergonya, no és informar, ni és res.
Quin seria, per tant, l'escenari ideal?
Els periodistes l'únic que demanem és que, tal com es fa a la resta d'Europa, es pugui treballar amb criteris professionals, i quan hi hagi temes per informar, se n'informi. Que es pugui explicar les coses amb coherència, igualtat, neutralitat i professionalitat. Tenint en compte la representativitat, però sense censura prèvia.
Més informació de la campanya #NOalsblocs aquí.
Anna Suárez
Doncs mireu jo no em fiaria gents de la prestesa objectivitat dels periodistes, i més quan escolto amb quin grau de ”superioritat moral” diuen que no signen per bla, bla ,,, bla... Oh, que bons... Llegir més i objectius i gremialistes que son.
Estic d’acord amb la Maria. Falta una proposta de model alternatiu. És obvi que cada periodista pot tenir la seva ideologia política, però a vegades n’hi ha alguns, que a part d’ideologia,... Llegir més treballen al dictat d’algun partit, cosa lògica si tenim en compte que participen de la cadena de decisió del propi partit. Aquí a Igualada en tenim un clar exemple. Per tant, entenc que potser unes altres, però han de seguir havent-hi unes normes.
De tota manera el Sr. Prats no aclara quin és el model que ell proposa i per tant no es pot opinar d’allò que no se sap.
Podria estar d’acord amb la variació del sistema actual, però no... Llegir més estaria mai d’acord en que un partit amb una minsa representació (vots ciutadans), sigui el que sigui, tingués el mateix temps d’explicació que un de majoritari amb molta més representació ciutadana, com tampoc podria estar d’acord en que fossin els periodistes els que decideixin pel seu compte i segons el seu criteri particular el temps que s’hagi de donar a cada partit.
Per tant i mentre no es trobi un altre formula o el Sr. Prats ens expliqui la seva i ens convenci, la d’adjudicar el temps d’informació segons la representació de cada partit, que no oblidem ve donada pel suport qui li han donat els ciutadans, el trobo més correcte que deixar-ho lliurament a mans dels periodistes que no hem d’oblidar que com tot ser humà te també les seves preferències polítiques
Ramon F.
Igualada
24 de maig 2014.11:10h
Antoni, mol ben posat l’exemple d’Igualada, fa temps que es veu la notorietat que vol agafar algun periodista del que si li segueixes una mica les preguntes i el tipus d’intervencions que fa... Llegir més es pot veure rapidament a quin canto esta situat
Per tant no seria gens lògic que per voler ser més neutral la distribució dels blocs electorals es deixessin lliurement a mans dels periodistes