Carles Prats: “Els blocs electorals són una anomalia que fa 30 anys que dura, i ara tenim una oportunitat d'or per acabar amb ella”

El Grup de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes de Catalunya treballa per defensar la qualitat, independència, pluralitat i estabilitat dels mitjans de comunicació públics catalans, vetllar pel seu funcionament democràtic i garantir que les direccions d'aquests mitjans siguin el màxim de representatives de la societat.

Un dels objectius actuals del grup és aconseguir eliminar els blocs electorals a què han de sotmetre’s els mitjans públics durant la campanya electoral. Per tal d'aconseguir-ho, han anat al Tribunal Suprem i al Constitucional, organitzen actes de protesta i intenten conscienciar a la societat d’aquesta vulneració sistemàtica de la llibertat d’expressió. Aprofitant el seu pas per Igualada, n'hem parlat amb el responsable del grup de treball de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes, Carles Prats.

El Col·legi de Periodistes ha engegat la campanya #Noalsblocs, coincidint amb la campanya de les eleccions europees.

Una vegada més, els mitjans públics de Catalunya ens veiem obligats a denunciar aquesta anomalia, que ja fa 30 anys que dura, i creiem que ara tenim una oportunitat d'or per acabar amb ella.

Perquè precisament ara?

Perquè les eleccions europees són el millor moment per emmirallar-nos en el que es fa a Europa, i també perquè ara s'està negociant a nivell parlamentari la Llei Electoral catalana. Des del Col·legi de Periodistes pensem que és el moment d'acabar amb aquesta anomalia.

En quin sentit el sistema de blocs electorals és una anomalia?

Els països europeus amb tradició democràtica no tenen aquests límits al periodisme, aquesta censura prèvia, ni aquest sistema que no deixa que els professionals treballin amb llibertat, i per tant no deixa que els ciutadans estiguin informats amb llibertat.

A la resta d'Europa, com es garanteix l'equilibri en la presència dels partits als mitjans públics?

Està demostrat que es poden establir mecanismes per garantir la independència, la neutralitat, la igualtat d'oportunitats i la representativitat de tots els partits polítics. Sense establir normes “a priori”, que és el que ens diferencia a nosaltres d'altres estats de la Unió Europea. Per exemple, a França o al Regne Unit tenen sistemes de control per evitar abusos, i això no treu que es pugui fer periodisme en llibertat.

Què suposa haver de cenyir-se als blocs electorals?

El sistema actual fa que arribem a situacions absurdes. Com que ens fixen el temps i l'ordre de les notícies, de vegades en campanya un polític n'interpel·la un altre, i nosaltres ens veiem obligats a posar la resposta abans que la interpel·lació mateixa. Això fa que els ciutadans no acabin entenent res a casa seva! O el cas més sonat: en aquestes eleccions europees, a Ràdio Nacional d'Espanya Múrcia hi havia un partit que li tocaven només 2 segons per dia... Els van acumular tots el primer dia, per dir que això és una vergonya, no és informar, ni és res.

Quin seria, per tant, l'escenari ideal?

Els periodistes l'únic que demanem és que, tal com es fa a la resta d'Europa, es pugui treballar amb criteris professionals, i quan hi hagi temes per informar, se n'informi. Que es pugui explicar les coses amb coherència, igualtat, neutralitat i professionalitat. Tenint en compte la representativitat, però sense censura prèvia.

Més informació de la campanya #NOalsblocs aquí.

Anna Suárez