Les comissions per al 25A ‘acaben la feina’ amb un bon regust de boca

El pressupost més elevat és, evidentment, el de la capital de l’Anoia. Els ingressos han ascendit a 7.200 euros, però les despeses seran bastant superiors. Així, des d’IGDecidim recorden que seguiran buscant els recursos necessaris per a fer-hi front. I és que a Igualada s’han realitzat despeses molt importants en material, inversió que ara posen a la disposició d’altres localitats que tinguin previst d’organitzar consultes. És el cas de la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí: des d’IGDecidim ja hi han mantingut reunions i estan disposats a assessorar-los i ajudar-los en el que calgui.

Pel que fa a l’organització de la consulta a Igualada, des d’IGDecidim es destaca la col·laboració ‘i sobretot la implicació de la gent’, i apunten que es tracta d’una de les iniciatives de participació ciutadana i mobilització més grans de la història de la ciutat. Des de la comissió també es valora la participació en les votacions, i el fet que s’hagi arribat a un 8,71% dels nouvinguts i a un 21,21% dels joves d’entre 16 i 18 anys.

Petit pressupost, gran resultat

Als pobles amb menys habitants les despeses han estat molt menors. Des de l’Espelt expliquen que realment amb pocs diners (uns 130 euros) han pogut tirar endavant una campanya que els ha portat a un 50,75% de participació. Pep Solé, membre de l'entitat organitzadora, diu que tot i que no s'havien proposat cap objectiu, mai haurien somiat obtenir uns tant bons resultats. Solé els atribueix al bon ambient que es respira a l'Espelt, als actes que s'organitzen sovint —independents de les consultes— que 'fan poble', i al sentiment de pertinença a l'Espelt, poble que administrativament s’inclou dins del municipi d’Òdena.

D’altres municipis han ideat maneres d’aconseguir els diners que els feien falta. A Sant Martí Sesgueioles, el municipi de l’Anoia que ha registrat més participació (55,50%),calculen que no els ha costat més de 500 € muntar la consulta, pressupost que han cobert amb el sorteig d’una panera i amb col·laboracions de ciutadans. De totes maneres, expliquen que han buscat l’estalvi amb tot allò que han pogut, perseguint la despesa mínima. Pel que fa a recursos humans, uns deu voluntaris han treballat durant tot aquest temps, però diumenge se’ls van afegir fins a deu persones més que els van donar un cop de mà en la jornada electoral. Valoren de manera molt positiva les dades de participació, que fins i tot els van sorprendre una mica.

A Capellades, el pressupost rondava els 2.400 euros, xifra que han aconseguit cobrir gràcies a una rifa i també a les aportacions de ciutadans. Expliquen que els resultats del ‘sí’ i el ‘no’ han estat ‘fantàstics’, i pel que fa la participació (25%), afirmen que és la que s’esperaven. Segons diuen des de Capellades Decideix, per la composició social de la vila sabien que havien de treballar molt, i això és el que han fet des del passat desembre.

De la butxaca

A Jorba, municipi on es va assolir el 25,45% de participació, les despeses econòmiques han estat sufragades pels membres de Jorba Decideix, tot i que també hi han aportat diners algunes entitats com Unió Joventut Jorbenca o el Centre Agrícola de Sant Genís, que van col·laborar en la botifarrada realitzada. Des de Jorba valoraven positivament la participació, que ‘supera el llindar psicològic del 25%’.

‘Superàvit’

Hi ha municipis on, encara que sembli difícil, han sobrat diners. A Sant Martí de Tous s’havien marcat el següent pressupost: 1 euro per cada persona cridada a les urnes. Al final, però, no els ha sortit tan car: en total hi ha hagut uns 600 euros de despesa, i les aportacions fins i tot han superat aquesta xifra. Així, expliquen des de Tous Decideix que els diners sobrants els donaran a alguna entitat del poble. Pel que fa a la participació, la valoren com ‘tot un èxit que ha superat les expectatives, i atribueixen part d’aquesta bona resposta a l’esforç de la campanya porta a porta que van realitzar. Una altra cosa positiva, a nivell més general, és que ‘la independència deixa de ser un tema tabú i ja forma part de les tertúlies quotidianes’.

A Vallbona per aconseguir recursos s’ha organitzat durant els darrers mesos la subhasta de dues paneres, s’han venut samarretes, s’ha fet un dinar popular i s’ha comptat amb les aportacions d'ERC Anoia. Els diners que han sobrat s'han destinat a l'entitat benèfica Vallbona solidària. Des d’aquesta comissió, Carles Vila diu que li hauria agradat ‘aconseguir una xifra de participació més elevada’, tot i que reconeix que la realitat demogràfica del poble ho ha posat difícil i afegeix que ‘si no es tenen en compte els menors de 18 anys i els nouvinguts, el percentatge s'eleva fins a un 30%’.

Saber-ho comunicar

Les noves tecnologies han estat una constant en les diverses campanyes: webs, blocs, twitters, facebooks... Guillem Carles, de Castellolí Decideix, explica que la iniciativa s’ha donat a conèixer per diversos canals, com el bloc o bé la revista municipal, però també a través d’activitats per a totes les edats. Carles valora positivament el resultat obtingut en el seu municipi, tot i que afirma que li hauria agradat arribar al 50% de participació. Els bons resultats, per sobre de la mitjana catalana, es deuen segons Guillem Carles a tota la feina feta per la junta, formada per 5 veïns del poble i pel grup de 8 voluntaris, que han treballat fort durant tot aquest temps.