El 2015, els socialistes van guanyar a tres dels 33 municipis anoiencs (als Hostalets, empatats amb ERC a 439 vots), però al llarg d'aquests tres anys, mitjançant pactes amb partits independents i municipalistes, han aconseguit tenir el doble d'alcaldies, sis. De tota manera, la pèrdua de pes de la formació progressista (amb un tranvasament de vots als partits independentistes en alguns punts) és més notable que mai en clau territorial. El partit no té presència a l'Alta Anoia, on mitjançant marques blanques havia ocupat les alcaldies de Calaf, Veciana o Calonge de Segarra, per exemple. Des de fa dos mandats no té cap regidor a la capital del nord. La direcció admet que "la presència socialista a l'Alta Anoia ha minvat en els darrers anys. Ara, treballem per presentar el màxim número possible de candidatures, incloent candidatures a l'Alta Anoia". Sobre el factor C's, que podria restar molts vots com s'ha vist a les dues darreres eleccions al Parlament, matisen que "és una força volàtil, com s'ha pogut observar darrerament. No sembla ser una eina útil pels veïns a nivell municipal. L'experiència en la gestió municipal del PSC i la qualificació dels candidats i candidates és ben valorada pels veïns i veïnes. Ciutadans serà un agent polític més que haurà de presentar candidatures, programes i competir".

El cas igualadí

A Igualada, la continuïtat de Jordi Riba és una incògnita. Ell ha assegurat que "sigui quina sigui la meva posició, el maig del 2019 estaré seguint d'a prop les eleccions". El 2015 es va passar de cinc a tres regidors, però el portaveu del grup municipal -sigui o no sigui ell el candidat- confia que la possible entrada de Ciudadanos no alterarà el seu electorat. Entén que "sempre hi ha marges de competició electoral, els votants són els que són i si hi ha més candidatures pot haver-hi més fraccionament. Ho hem vist en els  darrers cicles electorals, també municipals. Ara bé, C's és un partit ubicat a la dreta i clarament nacionalista, sens dubte no és la nostra proposta, ens adrecem a un electorat diferent".

Pel que fa al seu paper aquests tres anys com a soci ocasional del govern de Marc Castells (PDeCAT), Riba explica que "ho hem fet en clau d'oposició constructiva". Assenyalen que "des del govern s0ha eludit qualsevol acció que pogués generar el més mínim debat. S'ha sublimat la màxima de no fer per no molestar. Ens anem quedant enrere en molts terrenys, un exemple paradigmàtic d'això és el POUM".