El dimecres 28 de gener el govern igualadí anunciava davant els mitjans que la zona blava a Igualada s'ampliaria en 211 places. El govern que presidia Jordi Aymamí partia d'un estudi fet per una consultora -Doymo- que recomanava ampliar uns tres centenars de llocs d'estacionament regulat de pagament la ciutat. El canvi es va fer efectiu gairebé un mes després. La capital de l'Anoia va passar a tenir 420 llocs de zona blava -el doble dels existents- un moviment impulsat per augmentar la rotació de vehicles a la banda sud del Passeig Verdaguer, on es van ubicar bona part dels nous estacionaments. Jordi Riba, un dels homes forts del govern aleshores, apunta que "la decisió, passats els anys, no es veu tan errònia. Cap d'aquelles places s'ha anul·lat".

Just l'endemà de l'anunci, l'oposició en tromba va criticar el moviment de l'Ajuntament, fent èmfasi en les 57 places noves de zona blava que s'instal·laven a l'entorn de l'Hospital. El més bel·ligerant va ser l'actual alcalde, Marc Castells, que va remarcar una i altra vegada que "a l'Hospital no s'hi aparca per gust". Per bé que el govern estava en minoria -PSC i ICV, sota el format de l'Entesa, només sumaven deu dels 21 regidors-, la decisió partia d'un decret del batlle i, per tant, no hi havia mecanismes directes de bloquejar-la.

El moment culminant de l'enrenou vindria gairebé tres setmanes després. Un centenar de persones va assistir al ple de febrer on es va protestar per l'ampliació. Una moció de CiU rebutjant l'ampliació va tenir el suport d'ERC i PP. Al ple també hi intervenia una ciutadana, Imma Canas, que havia engegat una recollida de firmes contra l'ampliació (van ser més de 10.000 signatures, però no totes d'igualadins). Marc Castells també va escometre amb molta duresa per la situació del pàrquing subterrani de l'Hospital, amb molt poc ús.

Un moment culminant?

Jordi Riba considera que "va ser un moment important, però en el que va passar posteriorment -la derrota electoral del 2011- hi va influir segurament més la crisi econòmica". Pel que fa a les 420 places, una part s'han ressituat (una quinzena a l'entorn de l'Hospital es van traslladar al Passeig Verdaguer, ja amb el govern Castells) a altres punts de l'entorn del centre. Jordi Aymamí va manifestar ja aleshores que es requeririen més aparcaments a mitjà termini a la ciutat, però el principal projecte posterior, a la Plaça Pompeu Fabra, no va prosperar. Després la construcció de noves places d'aparcament s'ha centrat en la modalitat de zones blanques i taronges.

En aquest sentit, Jordi Riba creu que "és cert que les zones blanques tenen molta popularitat i encanten a tothom. Al meu parer, però, no deixen de ser una mesura provisional i no responen a un model planificat ni resolen la rotació necessària. Manca una política més planificada de mobilitat".