El dia decisiu d'Escòcia vist per anoiencs

Guillem Carles i Eulàlia Solé ens expliquen la seva experiència

politica

Dijous, 18 setembre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Escòcia viu avui una cruïlla de camins de la seva història. El referèndum decidirà si trenca la unió amb la Gran Bretanya, que s'allarga des de 1707. Anoiadiari parla amb dos igualadins que està en aquest moment a Escòcia i viuen de primera mà aquest moment històric

Eulàlia Solé visita Escòcia aquests dies

Guillem Carles, amb la seva família

En unes poques hores es decidirà si hi ha un nou estat al món. Els escocesos estan cridats a votar avui sobre la seva continuïtat a la Gran Bretanya i la revocació de la Union Act del 1707 que va significar el final de la sobirania del país. En aquest dia decisiu, Guillem Carles i Eulàlia Solé, dos anoiencs que es troben al país per diferents motius, ens expliquen com es viu la jornada i els arguments i sensacions dels escocesos davant la votació.

Guillem Carles va anar a Escòcia a l'estiu del 2012 per una oportunitat laboral. Explica que "vaig llicenciar-me en Física, vaig fer un màster en visió per computador i intel·ligència artificial, i em vaig doctorar en física sobre visió artificial". Quan va saber d'una plaça postdoctoral a la Universitat de Glasgow va valorar el fet d'emigar i establir-se a Escòcia. Viu a Milngavie, prop de Glasgow. Afirma que per a ell i la seva família "no sense dificultats, el país ha estat acollidor".

El debat es viu al carrer, explica aquest igualadí: "Escòcia està impregnada de democràcia. El debat, en tots els seus sentits, està al carrer i és molt obert". Una primera diferenciació amb Catalunya podria ser el to del debat. Si bé és cert que "porten un debat molt correcte, ordenat i educat, que no han cridat ni han fet gaires manifestacions ni actes d'afirmació nacional. Això ha estat així en bona mesura pel propi caràcter dels escocesos però també pel fet que l'Escòcia com a nació no està pas discutida per ningú" i també "per tenir un referèndum acordat des del primer moment".

Ara bé, "el debat s'ha escalfat força" per raó del sobtat increment de l''aye' a les enquestes. Detalla que es preveu una participació superior al 80%, potser cap a 90%, cosa que "demostra una maduresa admirable com a societat". Afirma que Escòcia no serà la mateixa passi el que passi: "Escòcia està fent i mostrant el món el que no s'havia fet mai abans: decidir els límits d'un país a les urnes amb la participació de tota la societat".

Per Carles, "el 'sí' té totes les opcions de guanyar, tantes com el 'no'. L'evolució que han fet les enquestes mostren que el resultat serà molt i molt ajustat". Hi ha factors novedosos, com la participació d'un sector de la societat que no vota en les eleccions sembla que votarà. Què argüeix cada una de les parts? Els arguments de Better Together són "la participació en una economia més gran i per tant més segura i més estable, i en les dificultats econòmiques que suposaria el panorama post-independència, és a dir, pujades de preus, pèrdues de llocs de treball, fugida de capitals, etc". Per la banda del sí, "l'oportunitat de construir el país que els escocesos vulguin, amb una vocació més europeista, escandinava".

L'igualadí creu que la negativitat dels arguments dels unionistes ha estat superada per l'optimisme i confiança del Yes, "projecte vague però positiu i inclusiu". En comparació amb Catalunya, el debat és més socio-econòmic, perquè "Londres és infinitament més respectuós que Madrid". Només que "els anys de conservadorisme van ser definitius en allunyar políticament Escòcia de la unió. A partir d'aquí s'engega un procés continu, pacífic i democràtic que passa per no votar al partit conservador, votar per la formació d'un parlament escocès". També "la dualitat identitària britànica/escocesa és del tot real i no suposa un conflicte molt important, Gran Bretanya seguirà essent geografia que acull varies nacions".

Sobre el cas català, admet que "el coneixen menys del que ens agradaria... però més que en altres llocs, sí que crec que tenen una sensibilitat afegida". Coincideixen els dos processos e ser inclusius i en "voler canviar la societat". A nivell popular hi ha una bona sintonia, però no gaire més interès a nivell oficial".

Eulàlia Solé: "Yes Scotland ha fet una gran feina de fons"

És igualadina i llicenciada en ciències polítiques. Estarà per espai de deu dies a Escòcia com a observadora "informal" del procés. Assegura que depèn del lloc d'Escòcia "l'ambient davant el referèndum és diferent". Als pobles es viu amb intensitat, mentre que "a Glasgow i Edimburg l’ambient era més dispers". Eulàlia detalla que el referèndum està a l'ordre del dia. I que "els diaris i la televisió en parlen a tota hora i la gent va amb xapes i adhesius pel carrer, mostrant quina serà la seva opció de vot. Avui mateix, comprant al supermercat, un client li demanava a la dependenta si aniria a votar demà i l’animava a votar afirmativament a la independència".

Com ho té el 'Aye'?. "La plataforma de Yes Scotland ha fet una feina de fons que fa mesos que dura i que s’ha fet visible les últimes setmanes; hi ha molts cartells amb el YES a molts racons del país i això fa que la seva campanya sigui molt visible". Fins fa pocs dies ningú es plantejava que el 'sí' a la independència pogués guanyar. Que guanyi el 'sí' és complicat, però no és per res impossible. Es preveu que no se sàpiguen resultats fins les 6 del matí del dia següent. Les argumentacions del debat se centren "en temes clau de l’eix dreta-esquerra". Així, "El YES SCOTLAND argumenta que amb una Escòcia independent el PIB per càpita pujaria i així es podria invertir més diners en l’Estat del benestar (que David Cameron està retallant des de Londres)". Pel que fa a la postura del 'no', la igualadina afirma que "fa servir arguments com el fet que la creació d’un nou estat té molts costos, prometen que el govern del Regne Unit donarà més competències al parlament escocès" i també elements sentimentals dels 300 anys d'història en comú. Com Guillem Carles, Eulàlia Solé també remarca que Londres no és Madrid i que els escocesos "Efectivament els arguments escocesos són molt més econòmics que identitaris; el Regne Unit no posa en dubte ni ataca la identitat i cultura escocesa". Avisa que un factor important pot ser l'ecològic: "els partits no nacionalistes verds, que estan a favor del Yes per poder implementar noves polítiques de mediambient".

Durant l'estada per diferents indrets, ha detectat que "els escocesos no entenen que els catalans ens estiguem emmirallant tant amb el procés escocès", però sí que "alguns mostren simpatia". En tot cas, volen mantenir certa distància "perquè no volen fer enemistats amb Espanya, ja que no volen que els vetin l’entrada en organismes internacionals o la Unió Europea".