Les eleccions de les nostres vides

L'aparcament del centre esportiu Infinit d'Igualada estava ple com mai un diumenge. I no era per esport. La proximitat de l'IES Pere Vives i del Milà i Fontanals el va convertir en un espai adient per estacionar el cotxe. Sobretot quan molts van veure que es mullarien. Perquè va ploure. Però com a Hong Kong durant les protestes contra el govern xinès, les persones que feien cua van treure estoicament els paraigües. I van entrar a votar.

Henar Morera, coordinadora al Pere Vives, es movia entre les taules emocionada. Es va llevar molt d'hora. A les 5. Temia incidents, però tot va anar rodat des del principi. El regidor d’Urbanisme, Jordi Pont, voluntari, va ser una de les primers que la van acompanyar. A les 9 del matí, hi havia 30 persones fent cua per votar... i unes quantes desenes més dispersades. La parada per signar una denúncia contra l’Estat espanyol i enviar-la a les institucions internacionals també estava ben demandada. A la tarda, la regidora ecosocialista Montserrat Mateu, a la sortida del centre, anava convencent al personal per firmar.

A La Pobla, la taula per la denúncia estava just fora El Teatre Jardí. Els dos voluntaris van atansar-se a un matrimoni que va deixar escapar “ui, res de denúncies”, però després van interpel·lar a Antoniu. Antoniu havia vingut sol “la meva dona no en vol saber res” i va firmar. Era d’hora. “La resta dels de casa vindrà més tard”. A Vallbona d'Anoia, Julià Arnaiz va entrar acompanyat de tota la unitat familiar. Pares, dona, fill. “En cap moment he dubtat de venir a votar” afirmava. També força convençut va votar Romà Casanovas, primer tinent d’alcalde de Vallbona, del PSC. Ex batlle de la vila, Casanovas va parlar amb Anoiadiari: “al PSC ens uneix la sensibilitat social, en el tema nacional podem pensar el que vulguem. Sempre ho he vist així”.

En el tema internacional, un dels més matiners a Capellades va ser Berni Armstrong, músic i professor d’anglès, un habitual de l’activisme cultural. Estava segur que “els meus amics escocesos s’ho prendran bé”. De fet, Armstrong és un cognom escocès, “dels Lowlands”, tot i que ell és anglès de Liverpool. I a les 9, al centre de votació de l’IES Guinovarda de Piera, un dels més matiners de l’Anoia era Jordi Colomer. Tenia prevista una marató que el portaria a votar, a mitja tarda, a Torredembarra. A Piera “acompanyo als sogres a votar”. Al costat, un senyor sorrut, d’uns 75 anys, confessava que “voto porque hace falta un cambio”. Lluïa un xandall del Barça. “Ayer jugó de pena”.