L’Entesa diu que les dades de l’estudi dels adobers farien inviable qualsevol planejament urbanístic

L’alcalde va recordar que Igualada ‘té un greuge comparatiu amb les poblacions de l’entorn’, i que no es podrà tornar a parlar de POUM ‘fins d’aquí a tres anys’. Aymamí va reiterar la seva voluntat d’integrar el procés per a un nou pla urbanístic en el programa electoral del seu partit.

La zona del Rec, prioritària

Jordi Aymamí va dir que la zona del Rec ‘és l’espai de transformació de la ciutat’, i que és imprescindible treballar-hi com ja s’ha anat fent. Així, va recordar intervencions com la urbanització de nombrosos carrers, l’adquisició de la Igualadina Cotonera —el projecte executiu de la qual està en fase de redacció— o, per part de governs anteriors, la ubicació al barri dels museus de la Pell i de Cal Granotes. Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme Antoni Pàmies va recordar que va ser l’any 2005 quan va entrar en vigor el Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i que amb aquest es va passar de 85 a 133 edificis protegits, tot i que va afirmar que ‘es podria estudiar protegir-ne encara algun més’.

Pàmies també va dir que ‘el POUM defensava la indústria existent i la de nova creació’, i que en cap cas es pretenia tancar cap activitat. Pàmies va criticar la proposta dels afectats de canviar els Plans de Millora Urbana (instrument que preveia el POUM) per convenis urbanístics entre l’Ajuntament i cada propietari, ja que ‘els convenis poden ser acords puntuals, però no pas un instrument de planificació per a tota una ciutat’. A més, segons va explicar l’equip de govern, l’opció dels convenis urbanístics proposada pels afectats no converteix el seu dictamen en ‘econòmicament viable’.

Diferència en els preus

La inviabilitat de la proposta feta pels afectats, segons el tinent d’alcalde Jordi Riba, rau en els preus que s’utilitzen a l’hora de calcular el valor de l’aprofitament de les actuacions: segons el POUM, el valor mitjà del sòl (incloent habitatge, indústria, serveis, etc.) seria d’uns 403 €/m2, mentre que l’estudi dels adobers el fixa en 131 €/m2 de mitjana —una xifra que fins i tot és inferior al preu per metre quadrat que el mateix dictamen marca per al sòl industrial. Segons Riba, ‘en aquest estudi s’han abaixat tant els preus de l’aprofitament que seria inviable qualsevol planificació urbanística de la ciutat: tot resultat seria sempre negatiu’, fins i tot encara que es fessin menys zones verdes i cessions de les previstes al pla general. El regidor va dir que ‘l’únic que faria viable la proposta dels afectats seria que els preus de mercat pugessin més d’un 11% cada any, durant els 12 anys de vigència del POUM, cosa bastant improbable’. D'altra banda, entre el POUM i l'estudi dels adobers també hi ha una gran diferència entre la valoració que es fa del preu actual del sòl: 46.325.812 segons el Pla (amb dades preses del cadastre, actualitzat el 2009) i 11.175.205 segons el dictamen.

L’equip de govern va manifestar que les diferències de preu tan grans entre l’estudi econòmic del POUM i el de l’Associació d’Afectats es poden atribuir, en certa mesura, al dret legítim dels propietaris a defensar els seus interessos. En aquest sentit, van recordar que en la urbanització del carrer del Rec les diferències entre els preus marcats per l’Ajuntament i pels propietaris diferien enormement (dels 719.000 € totals que proposava l'Ajuntament als 3.389.000 € que demanaven els propietaris), i que el Tribunal d’Expropiacions va acabar dictaminant que el preu total just era de 767.989 €, poc més del que deia el consistori.