Entesa per la Llacuna denuncia l’estat crític de les finances municipals

'Iniciat el 2010 en un context de crisi econòmica global, bona part del món municipal està patint les conseqüències d’una situació econòmica negativa que malauradament també afecta a La Llacuna i el seu ajuntament. Provenint d’un període de benestar econòmic favorable i pròsper, d’uns temps on el de creixement fomentat en la construcció i l’obra era la mare dels ous d’or, la política econòmica d’ingressos basada en el món immobiliari ha dit prou; l’error rau doncs en haver optat per una errònia administració dels béns durant un seguit d’anys on la prosperitat econòmica era present arreu. Per això és obvi que l’actual problema dels ajuntaments és de solvència i, n'hi ha que, com el cas de La Llacuna, estarem en greu situació econòmica durant molt de temps pel fet d’haver-nos gastat més del que teníem, d’haver-nos cruspit els estalvis dels propers anys, d’haver-nos fet viure en la ficció fiscal i, per tant, haver-nos dut a una situació d’endeutament exorbitant. Parlant clar, s’ha estirat més el braç que la màniga i ara en paguem les conseqüències.

Amb maduresa i reflexió, des d’Entesa comprenem que són temps de difícil gestió per a tots els consistoris catalans, però també pensem que aquest període de pertorbació de l'activitat econòmica, potser no és podria haver evitat però si atenuat amb una correcta administració de l’economia i una encertada regulació de les finances per part de l’equip de govern. Per això, més enllà de la política basada tan sols en la pedra i el totxo, ara té més validesa que mai la nostra postura en defensa d’un poble que s’estructuri i es beneficiï dels béns naturals del municipi, dels serveis de qualitat, i la identitat com a poble obert i actiu, etc. en fi, un model enfocat als veïns, al comerç, i al turisme amb l’únic objectiu de millorar la qualitat de vida de tots els llacunencs i llacunenques.

Per tot, considerem que el poble té dret a saber i conèixer tota la informació, que hauria de tenir i no té, envers l’estat de les arques municipals. Dit això, a finals del passat mes de desembre de 2009, dos anys i mig després de la seva aprovació, es convocà per primer cop en aquesta legislatura la Comissió Especial de Comtes. La funció de dita Comissió no és altre que la de fiscalitzar els comptes que cada any han de presentar els consistoris a la Sindicatura de Comptes però, significativament, l’ajuntament de La Llacuna no els ha entregat des de l’any 2005. El fet de no exhibir el comptes a la Sindicatura pot comportar que les arques municipals siguin bloquejades, tant per part de la mateixa Sindicatura com per la Conselleria de Governació, fet que afecta directament a la recepció de diferents tipus d’ajuts i subvencions, i a la consolidació de diferents actuacions i activitats.

Així, en la Comissió Especial de Comptes formada per l’alcalde, la secretària en funció d’interventora i un representant de cada grup polític que forma part del consistori, CIU i Entesa per La Llacuna, s’establí per fi, fer públics els comptes generals corresponents als exercicis 2005, 2006, 2007 i 2008, i per això, durant el període d’exposició pública del l’estat de comptes, des d’Entesa en varem realitzar un curós estudi mitjançant tècnics en economia i administració municipal.

Malgrat que d’aquests comptes se’n desprèn un correcte funcionament de l’ajuntament en les seves tasques diàries, quan parlem de les inversions i despeses de major nivell es detecten greus contrarietats i dificultats. Per tot, podem adonar-nos que en gairebé totes les obres grans que s’han desenvolupat al municipi, apareixen greus desviaments pressupostaris, tant a l’hora de realitzar el projecte com desprès en la seva execució, per culpa d’una manca de control de les mateixes. El més greu però, rau en que aquestes disgregacions financeres han repercutit no només sobre els afectats per l’obra, sinó que han recaigut també damunt del poble en la seva totalitat, fet que implica que l’endeutament municipal arribi a uns valors realment importants i que la manca de

liquiditat sigui preocupant. Així, si observem les diferents oscil·lacions de tant per cent d’endeutament municipal, ens trobem que a finals de 2008 aquest dèbit sobrepassa el 70%. Per això, la inquietant xifra que assoleix aquest endeutament en una època en que la crisi no havia assolit el seu punt àlgid i els ingressos encara eren força superiors als actuals, ens duu a poder titllar d’irresponsable la gestió i l’administració econòmica de l’ajuntament de La Llacuna per haver impulsat durant anys uns serveis costosos de mantenir basant-se en ingressos molt inestables, com són els provinents del sector immobiliari. A més, és incoherent que en un context de crisi econòmica, el pressupost de l’ajuntament de La Llacuna entre 2007 i 2009 s’hagi vist incrementat en més d’un 40%, i encara és menys lúcid que la pressió fiscal sobre els veïns hagi augmentat més d’un 25%

durant els últims tres anys. Per tot, és prou eloqüent que per tal de fer front al gran endeutament, el municipi de La Llacuna fos un dels 33 municipis, dels 946 que existeixen a Catalunya, que el 2008 ja es trobava sota un pla de sanejament, i que en l’actualitat al 2010, ens haguem de veure obligats a sol·licitar un segon pla de sanejament per la manca d’un pla d’acció concret ni l’aprovació de mesures per afrontar l’actual crisi econòmica.

Com hem descrit doncs, la recessió econòmica en la que està immers l’ajuntament de La Llacuna no és fruit de la casualitat; creiem que la funció i responsabilitat d’un govern implica determinació i planificació, tot assumint les decisions i disposicions que siguin necessàries pel bé del municipi. Per això des d’Entesa considerem i proposem que aquestes haurien de passar per l’austeritat i la contenció de la despesa pública que s’haguessin hagut de concretar als pressupostos per a l’any 2009, en criteris de màxima prudència en la previsió dels ingressos, en una millora de l'estructura organitzativa, en aturar els faraònics projectes municipals, en la reducció de forma general de la despesa corrent de la majoria de les àrees.

Malauradament, l’endeutament de La Llacuna és un problema, un problema que ens afecta a tots; són fets que influeixen el nostre dia a dia com a llacunencs i llacunenques i per tant demanem i sol·licitem solucions i actuacions. No desitgem una Llacuna hipotecada pels propers anys, volem una Llacuna amb un projecte de futur; és el que el poble es mereix i necessita. No ens agrada dir-ho però sí, l’ajuntament de La Llacuna roman en estat crític'.

Entesa per la Llacuna