Esquerra refà la llista i puja a Alba Vergés al número 6

Sra Vergés , POCA BROMA, LA CONYA SE LA FA A CASA, PERO PORT FAVOR NO RIGUI, QUE SOM MOLS ELS FA DIES QUE PLOREM......

Centenars d’empreses en fugida, incloses les multinacionals i les... Llegir més societats cotitzades en borsa. Milers de milions d’euros d’estalvis discretament transferits, física o virtualment, a sucursals bancàries lluny del territori català. Inversors buscant negocis immobiliaris en entorns més afables que la tumultuosa Barcelona. Les reserves turístiques desplomant. Restaurants buits o mig buits dia i nit. Comandes industrials cancel•lats. Treballadors de braços creuats. Tancaments d’empreses, per mudança o liquidació. Atur. Pobresa. Desolació.

Benvinguts a aquesta Catalunya que, com presagiava el seu himne, al cap va tornar a ser ”rica i plena”, només que no va saber gaudir dels seus èxits i va preferir llençar-los pel desguàs. I, amb ells, el benestar de les generacions futures.

El conflicte ve de més lluny, però l’ordre de detenció de Sànchez i Cuixart va començar a redactar-se, metafòricament, fa dos anys. Després de la amarga victòria de Junts pel Sí a les ’plebiscitàries’ del 27-S, Artur Mas pidolava el vot de la CUP a la seva investidura i va transigir en què el Parlament es declarés en rebel•lia: no obeiria a la justícia ni acataria les lleis espanyoles , només les catalanes. Darrere de la suposada llibertat del poble català, la majoria parlamentària i els seus satèl•lits privats estaven disposats a violar lleis. És a dir, a delinquir.
Posar urnes no és delicte, però sí desobeir l’ordre del Constitucional de no fer-ho. Com que no és delicte protestar davant d’una institució, però sí impedir que els poders públics --siguin policies o parlamentaris-- exerceixin la seva funció. Així ho pensava la Generalitat fa quatre anys, quan va demanar penes de presó per als responsables del setge al Parlament del 2011, als quals va acusar d’un delicte contra les institucions de l’Estat. Eren altres temps.
Un país el govern del qual promet saltar-se la llei no és de fiar per a empreses ni per a particulars. Si a sobre organitza un referèndum unilateral i promet declarar unilateralment la independència, la fugida de capitals està assegurada. Catalunya, el territori més bancaritzat d’Espanya fa una dècada, només conserva avui franquícies financeres. Les empreses traslladen primer la seu social, després la fiscal (adéu als seus impostos) i, al final, la seva caserna general. Com va succeir a Mont-real, es van per no tornar.
Avui calleu els del ’Espanya ENS roba’, els que a tants engañasteis associant independència a abundància i ocultant els costos de transició. No us responsabilizáis que haguem de pagar la factura per avançat, sense que la vostra Arcàdia s’entrevegi si més no. I en herència ens deixareu una Catalunya arruïnada, un veritable erm.