TORNAR

Esquerra vol un govern participatiu a Igualada partint de regidors vinculats als barris

Josep Maria Palau presenta un dels pilars de la seva proposta per les municipals

politica
Dimecres, 14 gener 2015. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El candidat a l'alcaldia per Esquerra Republicana a Igualada, Josep Maria Palau, ha presentat en roda de premsa les directrius del programa de la formació. El pilar central per elaborar les propostes serà la participació ciutadana a nivell de barris. En poques setmanes es faran reunions a 13 sectors diferents de la ciutat per completar el programa amb demandes de la ciutadania

Esquerra Republicana a Igualada ha donat a conèixer el seu projecte de participació ciutadana, per tal de passar de la "democràcia representativa a la democràcia participativa". El partit l'anomena el Procés Participatiu Igualada 2013 – 2023. Josep Maria Palau, acompanyat de Carolina Telechea i Sussana Llopart van explicar en què consisteix la proposta: "treballar barri a barri, i des del barri cap a la ciutat en el seu conjunt". Es parteix de la divisió de la vila en 13 barris amb arrels històriques com a base per recollir les demandes de la ciutadania i planificar les propostes. Els regidors -en la proposta d'Esquerra- estarien vinculats en primer lloc al seu veïnat com a base de treball.

El programa d'Esquerra es basarà en la participació per barrisTelechea avança que "des de fa mesos Esquerra treballa amb sectorials que ja han elaborat 45 propostes. No parlem d'una carta als Reis, sinó de demandes basades en el dia a dia". A més d'aquestes taules sectorials, el partit s'obre ara a reunions als 13 barris en les properes setmanes per acabar la confecció del programa. 

La intenció d'Esquerra és en paraules de Palau superar "la dinàmica de partits i implicar tota la ciutadania en un govern participatiu". El fruit d'un esforç per resoldre la dicotomia entre la democràcia representativa clàssica i la democràcia directa. La proposta no quedarà només en l'elaboració del programa, sinó que es mantindria en el cicle 2013-2023, tant si ERC és o no al govern. 

"Volem un treball en base als barris. Barri a barri. El regidor s'ha d'implicar en primer lloc en el seu veïnat i conèixer les necessitats de la gent" per tractar-los al consistori. Des del 2013 ERC "ha implicat més de 100 persones de diferents àmbits de la ciutat en nou equips de treball, organitzats per sectorials. Hi ha cinc propostes a executar en l'àmbit del govern participatiu". Les propostes són, detalla Sussana Llopart "reformular els canals de participació ciutadana, per  dotar-los de sentit i utilitat, a més de dinamitzar el teixit associatiu".

Els ciutadans, per tant, "s'hauran d'implicar en les decisions". Altres metes són "la col·laboració entre entitats". Llopart admet que el nou paradigma no és senzill de conèixer per a molts ciutadans i heus aquí un altre objectiu: "fer un aprenentatge del que és participació ciutadana" en base a "un programa de formació en participació ciutadana i acció comunitària". Les altres bases que posa sobre la taula ERC és que "a partir d'aquí es pugui treballar els grans temes de ciutat de forma participada" i, finalment, "establir els canals de comunicació necessaris per tal de mantenir informats els ciutadans" amb la màxima transparència.

En breu, els republicans iniciaran les reunions barri a barri, amb la realització d'enquestes als veïns sobre les prioritats que desitgen per al programa del partit a Igualada. La primera de les reunions serà al sector de Sant Jaume Sesoliveres, Pla de la Massa, zona escolar i antic Escorxador, el 23 de gener. Es preveuen 14 reunions en aquests diferents barris fins el 30 d'abril.


3 Comentaris

J

Josep

08700

17 de gener 2015.20:51h

Respondre

Amb els de ERC no es pot ni fer una travessa a mig fer i deixar-los a ells que guardin el resguard (per si per casualitat toqués). Són gent de la qual no es pot un fiar en absolut i, a més, no... Llegir més diuen una paraula del que farien governant a una Catalunya independent a pesar que, des de sempre, són els que més parlat del tema pel que, una de dues, o no tenen cap pla mínim-ament viable o, si ho tenen, seria tan lesiu per als interessos del poble de Catalunya que prefereixen no dir-ho, ni tan sols fer un esbós del mateix.
A mi, d’entrada, tenir un govern de filòlegs, historiadors, xiruqueros i gents, en general, teòriques però sense cap experiència de comandament ni de saber manejar els nombres em produeixen una certa angúnia.
D’altra banda l’únic enginyer confés i convicte que van presentar en el seu cartell electoral, un tal Xavier Vendrell, de Sant Joan Despí, que va arribar a ser Conseller de Governació al govern tripartit de Montilla i que es dedicava a contractar gent per la Generalitat a canvi que cedissin una part dels seus ingressos a ERC, resulta que el tal ”ingeniero” va arribar a estar matriculat una vegada de Primer Curs en la carrera d’enginyeria Industrial però no consta enlloc que s’arribés a examinar de les assignatures de primer curs ni, lògicament que les aprovés.
A part de filòlegs i historiadors i algun administratiu de segona de l’ajuntament de Reus que va arribar (coses de la vida!) a President del Parlament és públic i notori que hi ha hagut consellers que es guanyaven un sobresou portant tabac de contraban des d’andorrà (per què li agrada tant Andorra a determinats catalans?) i altres dirigents del Baix Llobregat acusats de pederàstia.

B

Bernat

Igualada

21 de febrer 2015.19:13h

Josep, pren un til·la i reflexiona. I més endavant llegeix un llibre.
Sincerament, crec que ho necessites.

N

Núria U.

Igualada

15 de gener 2015.12:09h

Respondre

Trobo molt encertat que el principal pilar d’ERC a Igualada es basi en la participació ciutadana! Fins ara no s’ha escoltat prou als veïns! Endavant i no defalliu!!!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.