//Plugins sense CDN ?>
L’acte va començar amb el cant solemne de la Senyera, acompanyat per un audiovisual que servia de presentació de l’associació. Tot seguit, Miquel Cribillers va presentar l’acte i els ponents, tot fent una introducció històrica, per tal de reflectir la necessitat del poble català a dir prou a les agressions que pateix.
A continuació, Sandra Lomas va presentar els objectius principals de l’associació, basats en la independència de Catalunya, la regeneració de la política i la dignificació del treball. La ponent va exposar les causes de la nefasta situació actual de Catalunya, no només degut a la situació territorial i històrica, sinó també a la incapacitat del poble català a fer front dignament a les agressions sofertes, sobretot degut a la ineficàcia dels nostres polítics al llarg de la història. Seguidament, va centrar-se en el camp econòmic, posant exemples molt il·lustratius del que suposa l’espoli fiscal per Catalunya i sobretot per cadascun dels seus ciutadans. Va posar èmfasi no només en la desigualtat i la injustícia infligida al poble català, sinó sobretot en la situació insostenible que, econòmicament parlant, pot derivar-se d’aquesta conjuntura, alertant de la precarietat del sistema de pensions actual. Per finalitzar la seva ponència, va explicar quina és la fórmula amb la que Reagrupament aposta per aconseguir la independència, basada en la declaració unilateral d’aquesta a través d’una majoria real dels partits catalans al parlament. Es rebutja així l’opció d’un referèndum previ, entenent que aquest s’hauria de fer posteriorment a la declaració unilateral, com a demostració de força del poble català. Sandra Lomas va tancar el seu parlament dient que 'des de Reagrupament us demanem la valentia i la confiança de que podem anar sols pel món i fer-ho bé'.
Joan Carretero va ser l’encarregat de tancar l’acte amb una ponència sobre dos temes bàsics en l’ideari de Reagrupament com són la regeneració política i la dignificació del treball. Carretero va fer dures critiques al sistema polític actual i a la ineficàcia, voluntària o no, de la classe política per a canviar-lo. A títol d’exemple, va mencionar la incapacitat de crear una llei electoral a causa dels interessos polítics. Concretament va afirmar que 'Catalunya és l’únic país del món, que tenint capacitat per fer una llei electoral pròpia, en trenta anys de democràcia, ha estat incapaç de fer-la'. Des de Reagrupament es proposa, segons el seu president, una llei electoral de tipus anglosaxó, basada en districtes petits, uninominals, amb un sol diputat que sigui conegut pels ciutadans. D’aquesta manera, es podria saber qui representa realment la pròpia zona, augmentant el contacte directe entre el polític i el poble. En aquest sentit, Carretero va declarar que 'si ningú coneix qui és el seu diputat, a aquest li és igual treballar pel seu territori, perquè ell no serà reelegit en funció de si el voten o no al seu districte. El que importa actualment pels partits és anar a les llistes del partit, no pas la decisió de la gent del territori'.
El doctor de Puigcerdà també va donar molta importància a la creació d’una llei d’incompatibilitats: 'és important fer una llei d’incompatibilitats. Hem de fixar per llei què pot fer i què no pot fer un servidor públic. Fa poc es va saber pels mitjans de comunicació que l’actual esposa del president de la Generalitat estava a més d’una dotzena de càrrecs, entre els polítics i els consells d’administració. Hi ha d’haver una llei que fixi quin és el volum màxim de retribucions. Cal fixar per llei el què es pot fer i el què no es pot fer. També cal fer una llei de limitació de mandats.. A Catalunya tenim casos -i no us penseu que són pocs- que la primera cotització a la seguretat social ha estat amb càrrec polític i a més a més confien que la última també sigui amb càrrec. Per això és fan les lleis que és fan, que solen tenir poc a veure amb la realitat de la vida'.
Carretero va afegir que es podrien regularitzar, per exemple, les retribucions màximes dels polítics, els anys que poden governar o les connexions que poden tenir en el camp empresarial. D’aquesta manera, es podria augmentar la transparència política i perseguir la corrupció. També es va mostrar molt partidari de reformular el sistema judicial, per tal d’evitar que aquest sigui tant inoperant i polititzat. En la mateixa línia va remarcar la importància de regularitzar les empreses que es fan càrrec dels serveis bàsics (electricitat, gas...) per tal de que aquestes siguin transparents amb el consumidor. Finalment, va voler fer un elogi de l’excel·lència en el treball, la bona formació i la iniciativa empresarial, manifestant que és una obligació de tot govern estimular-ho, contràriament al que s’està fent ara.
Un cop finalitzats els parlaments, es va obrir un torn de paraula per tal que els assistents poguessin intervenir. El debat resultant va ser molt viu, amb moltes aportacions del públic present. L’acte va cloure amb el Cant dels Segadors.
Reagrupament - Alta Segarra