El fiscal demana inhabilitar l’exalcalde de Cabrera d’Anoia per prevaricació

En l’escrit de conclusions provisionals, el fiscal acusa l’exalcalde Monteagudo, al dos exregidors, Miquel M.B. i Dionisio V.H., i a l’exsecretari municipal Manuel E.M., per un delicte continuat de prevaricació i com a cooperadors necessaris en un delicte continuat de negociacions i activitats prohibides.

El fiscal també demana que s’inhabiliti durant sis anys i es multi amb 14.400€ a l’exarquitecte municipal Jordi C.B., acusat d’un delicte continuat de negociacions i activitats prohibides.

Monteagudo, alcalde durant setze anys

Salustià Monteagudo (PSC) va ser elegit per primera vegada com alcalde de Cabrera d’Anoia a les eleccions municipals del 1991 i es va mantenir de forma ininterrompuda al càrrec fins al 2007, després d’encadenar quatre mandats consecutius.

Segons el fiscal, l’exalcalde, els dos exregidors i l’exsecretari municipal van col·laborar amb l’exarquitecte municipal per a facilitar-li els tràmits per a què pogués comprar les sis finques, que prèviament s’havien taxat a un preu inferior al del mercat.

En el seu escrit, el fiscal detalla que l’exarquitecte municipal va adquirir al maig del 2002 una parcel·la de propietat municipal a la urbanització Can Ros de Cabrera, per un valor de 5.449,5€, després de què quedés deserta en una subhasta. Per a poder formalitzar la venda de forma directa, l’exalcalde acusat va arribar fins i tot a enviar una sol·licitud d’informe previ al departament de Governació de la Generalitat, en la què ometia que l’interessat en comprar la parcel·la era el llavors arquitecte municipal, segons el fiscal.

Posteriorment, al juny del 2002, el consistori va fer una nova subhasta de tres solars municipals, a la mateixa urbanització, així com de quaranta parcel·les o solars edificables a la urbanització Castell de Cabrera. L’arquitecte acusat va fer una taxació de les finques que l’interessaven en les què ‘atorgava un preu molt baix i allunyat del mercat immobiliari d’aquell moment’, segons el fiscal, i després va concórrer a la subhasta pública, en la què va licitar per a cinc finques. El llavors alcalde, els regidors i el secretari municipal van afavorir l’arquitecte de comú acord, decidint adjudicar les finques als millors postors, ja que sabien que Jordi C.B., coneixedor de la taxa que ell havia dictat, acabaria sent l’adjudicatari de les cinc parcel·les a les què aspirava, com finalment va ocórrer.

L’oposició ho va denunciar

Després d’aquell tràmit, un regidor de l’oposició va denunciar en un ple del mes de març de l’any 2003 aquesta situació, argumentant que l’adjudicació havia estat indeguda per manifesta incompatibilitat.

Tot i això, l’alcalde i els regidors acusats van imposar la seva majoria i argumentaren que no hi havia cap conflicte d’incompatibilitats perquè l’adjudicatari arriscava econòmicament a l’ajuntament, sense tenir en compte que ho va fer a un preu molt avantatjós, fixat prèviament.

Venda d’una finca abans del termini

D’altra banda, tot i que a les clàusules de condicions s’especificava que les finques adquirides no es podien vendre abans de dos anys, l’arquitecte va vendre una de les parcel·les a la filla de l’alcalde al cap d’un any i deu mesos, segons el fiscal.

Davant d’aquesta situació, el fiscal demana que s’acordi també la nul·litat de les tramitacions fetes a favor de l’exarquitecte municipal, deixant sense efecte les inscripcions practicades a favor seu en el registre de la propietat, sempre que no hi hagi entremig tercers de bona fe.