La Generalitat aprova el pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) aquest divendres passat. Segons la Generalitat, un eix que ha de prioritzar la transversalitat i trencar la radialitat de la xarxa ferroviària catalana i que dotarà les comarques d'interior amb serveis de transport de viatgers competitius.

L'EFT serà una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals. Els primers càlculs preveuen que l’execució d’aquest projecte comporti una inversió d’uns 6.500 MEUR i, malgrat que encara no l'acompanya un calendari, s'estima que ha de finalitzar cap al 2020.

Una opció de futur de la Generalitat, doncs, que va més enllà de les demandes per millorar la connexió a curt termini fetes pels Amics del Tren i l'associació Tren directe ja!. Dels més de 50 milions que el govern destinarà a l'Anoia en el pressupost 2010, 11.740.000€ es destinaran a millores tècniques (les línies elèctriques, vies, túnels, la catenària, senyalització i telecontrol, maquinària...), però la Generalitat ha desestimat canvis per escurçar el temps fins a Barcelona fins al moment. Els usuaris del tren de l'Anoia sembla que hauran d'esperar l'arribada del nou eix, tot i que els de la línia de RENFE que passa per Calaf esperen notar alguna millor amb el traspàs pactat fa uns dies a la Generalitat.

Un nou pas

Segons la Generalitat, aquesta aprovació és el resultat d'un procés d’informació pública i les aportacions rebudes en les consultes efectuades a ajuntaments i institucions, la qual cosa ha permès redefinir i concretar el projecte en diferents aspectes. Amb l'aprovació d'aquest pla director urbanístic, es podran realitzar les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i definir i millorar els traçats i estacions inicialment proposats pel projecte. La redacció dels estudis informatius i projectes ha de donar una concreció tècnica més detallada i definitiva al pla.

D'acord amb aquest tràmit formal, que restava pendent des de finals d'octubre, l'Anoia ha de ser una de les 9 comarques beneficiades. Especialment, perquè l'Eix Transversal contempla mesures com escurçar a 40 minuts el trajecte en tren entre Igualada i Barcelona, connectar el futur aeroport corporatiu d'Òdena amb els aeroports de Lleida i Girona, o bé facilitar el transport de mercaderies fins al Port de Barcelona.

L'estació de l'Anoia/Igualada és també una de les 8 noves estacions de viatgers, que s'han de construir, junt amb les següents: Aeroport de Lleida-Alguaire, Lleida Pirineus, Pla d’Urgell/Mollerussa, Urgell/Tàrrega, Segarra/Cervera, Bages/ Manresa, Osona/Vic, La Selva /Santa Coloma de F., Girona (Aeroport-Centre ciutat). A més, la capital de l'Anoia també acollirà un dels 4 Intercanviadors de viatgers, per prendre direcció Manresa o bé l'actual línia cap a Barcelona dels FGC; Lleida Pirineus amb TAV i Renfe, Manresa amb línia de Renfe, i Vic amb línia Barcelona-Puigcerdà de Renfe són les altres tres.

Un projecte que s'engloba dins el Pacte Nacional d'Infraestructures de Catalunya, que contempla una inversió de 95 milions al futur aeroport corporatiu d'Òdena fins el 2015, la integració i adaptació a tren tramvia de la línia Martorell- Igualada (40 M€ dins de la 1a fase del Pacte), i la inversió de 33’39 M€ en la línia Calaf-Manresa (pel període 2009 – 2013).

Tram Cervera – Igualada – Manresa – Vic

Es tracta d’un tram de 91 km amb tres estacions, que passa per 5 comarques: la Segarra, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Bages i l’Osona. Des de Cervera, l’eix discorre en túnel fins a l’Anoia,i arriba pel Nord a Igualada, on es preveu una nova estació de viatgers que es connectaria amb FGC mitjançant un perllongament d’aquesta línia. Un bypass per a mercaderies voltaria la ciutat pel nord. Passat Igualada es projecta una apartador de trens connectat amb una futura zona logística a l’entorn d’Òdena, que recull el Pla Director.

Fins a Manresa arriba en un traçat majoritàriament en túnel. L’estació en aquesta ciutat preveu que coincideixi amb l’actual de Rodalia, i funcionaria com a intercanviador, amb el tren-tramvia de Manresa, actualment en informació pública. Sortint de Manresa un cop passat Navarcles acull un nou apartador de trens i s’encamina cap al traçat de l’eix transversal viari C-25. Aquí, per tal de preservar el territori i reduir l'impacte s'ha optat per un traçat únic al sud de la C-25 Finalment, arriba a Vic mitjançant un gran túnel central d’uns 20 km de longitud.

Ramal Igualada – Martorell:

A l’entorn d’Igualada, l’eix transversal ferroviari podrà donar servei a l’aeroport d’Igualada/Òdena. La nova estació de viatgers a la capital de l’Anoia se situa al nucli urbà, des d’on arrenca el ramal de la línia cap a Martorell, que abasta una longitud de 35 km, buscant el corredor de l’A-2, mentre que per a les mercaderies, es construirà un bypass exterior pel nord.

El traçat d’aquest ramal cap a Barcelona enllaça amb la línia Vilafranca-Barcelona entre el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires fins a arribar a l’estació de Rodalia a Martorell. D’aquesta, manera es millora la connexió ferroviària de passatgers entre Barcelona i l’Anoia i es disposa d’una connexió alternativa de mercaderies cap al Port de Barcelona.