//Plugins sense CDN ?>
Així que s'atansa el dia 11, i també el 27, la campanya va pujant -encara més- en intensitat. Anoiadiari ha contactat amb alguns dels històrics d'ICV-EUiA, que s'alineen amb Catalunya Sí que es Pot i que manifesten el seu distanciament respecte la mobilització de la Diada. Sobre el 27 de setembre creuen que no pot substituir un referèndum.
La cruïlla que afronta el dia 27 la societat catalana ha posat en el focus la situació de Catalunya Sí que es Pot, coalició que reuneix entre d'altres a ICV-EUiA i Podem. El seu posicionament per afrontar el debat social i distanciar-se ara de la qüestió nacional ha fet que sorgeixi una polèmica sobre si estan en les coordenades del 'sí' o en les del 'no'. Anoiadiari ha entrat en contacte amb persones vinculades a ICV-EUiA i que han representat la coalició als consistoris anoiencs. Asseguren que, malgrat que han acudit a Diades anteriors, no aniran a aquesta "perquè està instrumentalitzada". També ressalten que "el debat del 'sí-no' només es pot donar de forma clara en un referèndum".
Maribel Nogué és una de les figures històriques d'ICV-EUiA, que prové de l'època del PSUC. Va ser regidora en els primers ajuntaments democràtics a Montbui i a dia d'avui segueix implicada en l'activisme social i especialment a favor dels drets de les dones. Explica que "havia anat a totes les Diades, però des de fa tres anys no. A dia d'avui m'hi sento forastera". Manté que "en tot moment he defensat el dret a l'autodeterminació, però no entenc que ara alguns vulguin que el dia 27 es pugui delegar en parlamentaris".
La històrica ecosocialista entén que "com a col·lectiu sí que penso que als catalans ens estan trepitjant, però no crec que la solució sigui el model liberal que proposa Artur Mas. La independència no és un xec en blanc". També censura CiU "per defensar el dret d'autodeterminació per Catalunya, però no en casos d'altres pobles". Nogué, en tot cas, subratlla que "de cap manera això em col·loca ni estic a favor del que fa el PP o l'Estat espanyol".
La fins fa poc regidora igualadina Montserrat Mateu explica que "no seré aquí per la Diada, estic fora del país. De ser-hi, no sé si hi aniria. Potser no". En el seu cas se sent molesta "perquè a Lluís Rabell mateix (candidat de CSQP) no li han permès ser al capdavant de la manifestació, van preferir arraconar-lo". D'altra banda també veu com a única via per decidir la independència "el referèndum. Les coses no s'han fet bé. Sé que no és fàcil, però jo voldria un referèndum en condicions, on segurament votaria a favor".
Eusebi Alonso, president comarcal d'Iniciativa i regidor a l'Ajuntament de Montbui fins el 2011, nega que "la postura que tenim no sigui clara. Totes les posicions són respectables, però sembla que s'intenta banalitzar la situació, la independència és quelcom molt important i cal un referèndum". Alonso considera que "la manifestació està organitzada per persones que ja estan en una llista". Afirma que "no hi aniré perquè han usurpat la Diada". Segons l'ex regidor "el debat per la independència no s'ha fet bé, potser és culpa de tots, però a Escòcia o al Canadà sí que s'ha pogut".
No sembla, però, que el govern espanyol de Rajoy vulgui negociar un referèndum. Amb tot, Eusebi Alonso replica que "s'ha avançat les eleccions per evitar que es fessin després de les estatals, on potser hi hauria un canvi de govern més favorable a entendre'ns".
Tal com ha fet Unió, ICV ens ha enganyat, penso que no han entès res
Prefereixo només donar a entendre el que penso d’aquesta posició d’ICV i no escriure-la perquè necesitaria paraules massa gruixudes i AnoiaDiari faria be de no publicar-ho.
Pro realment, perquè homenatgem a Rafael de Casanovas???
Article publicat a “La Vanguardia” el 11/09/2002 per Alfred Bosch. (ERC)
Rafael Casanova no murió el 11-S
En una guerra llena... Llegir més de héroes, ¿por qué devino Rafael Casanova el mártir por excelencia del 11 de septiembre catalán? El novelista Alfred Bosch, que lo ha convertido en personaje literario en su trilogía sobre 1714, reconstruye sin inhibiciones su contradictoria actuación que la guerra dé un vuelco de última hora.
El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes, resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa. La herida no es mortal, y cuando recibe atenciones médicas se preocupa por asuntos menores: ordena quemar sus archivos, solicita un certificado de defunción y delega la rendición en otros mandatarios. Con franqueza, da la impresión de que le concierne más su pellejo que el devenir de la ciudad.
Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo, mientras el primer mandatario permanece oculto. Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. Y descubrimos, no sin perplejidad, que años más tarde reside en Sant Boi y ejerce la abogacía sin grandes obstáculos. El cronista mayor de la época, Francesc Castellví, le reclamará desde el exilio detalles sobre las últimas horas decisivas. Casanova responderá rogando al compilador que no tenga en cuenta los rumores e imputaciones que pesan sobre su cabeza. ¿A qué se debe tanto escrúpulo?
No me parece que Casanova fuera un villano o un traidor, si es eso lo que se baraja. Pero de ahí al martirio media una considerable distancia. Lo más probable es que fuera un tipo bastante normal, elevado por la historia romántica a la categoría de monumento. Trescientos años más tarde, se nos aparece con rostro humano, navegando en aguas turbias y esforzándose en salvar los muebles del naufragio. Debió ser tan hábil como asustadizo, y eso lo aleja del pedestal, pero lo acerca a usted y a mí y a la mayoría de los mortales. ¿Semejante humanización arremete contra la leyenda?
En el caso de Casanova, tal vez sí. Pero el 1714 catalán no anda escaso de mártires. Hubo un montón de héroes – locos, si lo prefieren– como Bac de Roda, Moragues, Dalmau, e incluso Villarroel, que arruinaron vidas, títulos y haciendas en el empeño. El pueblo anónimo de Barcelona luchó hasta el fin, encuadrado en la milicia gremial: zapateros, estudiantes, carniceros, carpinteros... Mujeres, ancianos, niños y frailes empuñaron las armas, en palabras de Voltaire, con una valentía y un orgullo intratables.
Entonces, dirán ustedes, ¿por qué convertir a Casanova en bandera? Algunos líderes ejecutados, como Moragues o Bac de Roda, no llegaron a sostener el asedio de 1714. Nuestro hombre sí, y cuando se tomó la foto final, por así decirlo, él estaba en escena. Pero es que, además, ostentaba un cargo más que significativo. Era la máxima autoridad civil, cuando ni la Generalitat ni el pretendiente austriaco habían permanecido en la ciudad. Él personaliza las instituciones y esa soberanía liquidada por Felipe V. ¿Que su conducta no da la talla? Bueno, eso es una minucia ante los enormes avatares y procesos históricos. En novela, por el contrario, si lo que nos ocupa es el retrato del alma humana, su anécdota privada asciende al nivel de lo curioso, provocativo y estimulante. Sin ánimo de ofender, claro.
És incomprensible la vostra actitud envers el procés que viu Catalunya. El vostre partit i vosaltres no esteu al nivell que pertoca en aquests moments. Els llibres d’història i les hemeroteques... Llegir més us ho recordaran.
De pena en pena! fastigosament sucursalistes? no! ja eren eixís, només que el semblant s’ajunta amb el semblant i voluntàriament, no cal cercar excuses! galdosos com la Galdón i el seu Podemos... Llegir més ofuscats contra l’independentisme transversal de Junts pel SI, i que els arbres no els deixen veure el bosc que ens espera amb una Catalunya lliure x portar a terme el compliment de les millores socials possibles com ells diuen voler, i que fan? sumar a la contra tot esperant la benevolència de... el poder espanyol!, ja ho he dit , molta pena!
Molt de respecte per la seva decisió. Només faltaria.
Les reclamacions i actes de la diada sempre han tingut una component política. Aquest any els actes de l’ANC reclamen una República... Llegir més Catalunya independent, i ICV no aspira a això. A ICV volen decidir democràticament en un referendum, això és clar, però la majoria del partit vol votar No. A la meridiana hi anirem els que ho tenim clar.
Mohamed Vidal
6 de setembre 2015.19:19h
si, si... diuen que volen referèndums i, ara, van del pal ”participatiu-decidim-igualada”, sort en tenim de la memòria i les... Llegir més hemeroteques:
http://www.directe.cat/noticia/16524/psc-icv-i-pp-digualada-tomben-una-mocio-de-suport-a-les-consultes-sobre-la-independencia-16524
i, si només fós pel tema nacional jo estaria tranquil, però ICV serà recordada per la repressió a Bolonya, 4 ulls trets per pilotes de goma, inici de les retallades i portes giratòries cap a AGBAR.