TORNAR

Igualada descobreix en un emotiu acte la placa que recorda l'1-O a la placeta de l'Ateneu

L’escriptor Francesc Canosa elogia l’esperit dels defensors de les urnes: ”defensàveu el futur”

politica
Dilluns, 1 octubre 2018. 19:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Presentat pel periodista Xavi Dàvila, Igualada celebrava aquest dilluns al vespre l'acte central d'homenatge a la gent que va prendre part en el referèndum de l'1 d'octubre a l'Anoia. L'acte ha començat amb unes paraules de Francesc Canosa, escriptor, a l'exterior de l'Ateneu; després, la cerimònia es traslladava a l'interior del Teatre 

Al mateix lloc on feia 365 dies justos centenars d'igualadins i igualadines s'aglomeraven per protegir les urnes, aquest dilluns al vespre, 1 d'octubre, la gent tornava a omplir la placeta de l'Ateneu, al carrer Sant Pau. El mateix dia, també un vespre, i amb dos escenaris diferents: protegint les urnes un any; aquest dilluns, recordant els fets, amb el dolor de l'existència de presos polítics i els exiliats. A la placeta de l'Ateneu, amb la presència de representants de totes les forces independentistes del consistori, s'encetava l'acte a 2/4 de 8.

El moment de l'obertura de la placa FOTO: TCMFrancesc Canosa, periodista i escriptor, començava l'acte. Obria amb unes paraules amb cert ressò d'Ovidi Montllor: "Hi ha persones que no volen que sortiu al carrer. Hi ha qui es molesta perquè hi ha persones vives, i aquest és el seu problema. Som gent sistèmica i gent antisistèmica, però érem aquí. Com l'11 de setembre de 1886, quan es va celebrar per primer cop l'11 de setembre. Ens volien morts en un moment on els epitafis no es podien escriure en català. Però aquella gent hi va ser I a partir d'aquí van néixer les Diades".

El parlament seguia amb paraules encoratjadores de Canosa: "pregunteu-vos si al llarg de la nostra història, hi ha hagut tantes persones que ho han perdut tot perquè guanyem... què no hem de fer nosaltres? Sense memòria no existim. Només quedem nosaltres, defensant les urnes, defensàveu el futur. Aquell dia vam sortir del formiguer i no hi tornarem a entrar. La victòria és sortir del formiguer. Visca Catalunya lliure!".

I després, torn per als més petits dels Moixiganguers, que mentre es bastia un pilar, descobrien la placa que, a la placeta de l'Ateneu, commemora la jornada de l'1 d'octubre i recorda l'esforç de tants anoiencs i anoienques perquè hi haguessin votacions, tot defensant les urnes. 

L'acte seguia a dins, al Teatre Municipal, on tenia lloc l'actuació del cantautor Pau Alabajos, que interpretava diverses peces, començant amb una cançó d'Ovidi Montllor sobre el bombardeig de Xàtiva per l'aviació feixista el febrer de 1939. Després de la música, els presents veien per la pantalla missatges de David Fernández, de Jordi Cuixart, d'Adrià Carrasco, Carles Puigdemont, intervencions que han rebut càlids aplaudiments. En el tram final, es projectava un vídeo de Dan Ortínez amb imatges de l'1 d'octubre de l'any passat a Igualada, on molts dels presents s'hi han pogut reconèixer. 

Abans de donar pas a les corals, Xavier Dàvila, conductor de l'acte, llegia un manifest on s'exposava , "fa un any vam ser capaços de plantar cara a un estat repressor que amb violència ens va voler barrar el pas. Vam fer un referèndum i el vam guanyar. I un any després seguim aquí, dempeus i ferms. Malauradament, no hi som tots, és cert, ens falten dirigents polítics, d'entitats i activistes, que són a la presó o a l'exili. Alcaldes i persones compromeses, perseguits i imputats". Finalment, reclamava "partits polítics, poseu-vos d'acord, us ho exigim. Visca Catalunya lliure". Amb la interpretació del 'Cant de la senyera', per part de diverses corals, amb el públic dempeus, es posava punt i final a una celebració marcada pel to reivindicatiu i l'emotivitat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.