//Plugins sense CDN ?>
Fa uns dies que els impulsors de Reagrupament a la comarca van anunciar que Joan Carretero seria a Igualada, concretament aquest dijous 9 de juliol per a presentar públicament el projecte de Reagrupament (Hotel Ciutat d’Igualada, a les 20:00).
Segons Jordi Tomàs, coordinador de l'Anoia d'aquesta associació política, 'el nombre d'adhesions i demandes d'informació rebudes fins al moment són importants', així que espera una bona assistència a l'acte d'Igualada.
Tomàs destaca que 'dos de cada tres nous adherits de l'Anoia no militaven enlloc', i afirma que l'objectiu no és crear un nou partit polític sinó 'aglutinar els independentistes de tots els colors per formar una candidatura conjunta de per a les properes eleccions autonòmiques', el novembre de l'any vinent.
No obstant, el coordinador reconeix que a mig termini, a mesura que avanci el projecte de Reagrupament, si no s'aconsegueix establir una aliança política amb partits com CiU i ERC les dificultats d'alguns adherits per mantenir la 'doble militància' seran molt difícils.
El membre de Reagrupament Anoia diu que la presentació s’emmarca en la campanya d'extensió territorial que s'està realitzant aquest mes de juliol en diverses ciutats del Principat, per tal de donar a conèixer el seu projecte. Al setembre, aquesta associació política té previst aprovar els seus estatuts en una primera assemblea general.
quillos i nous catalans... amb nous catalans que vols dir, inmigrants... i seguons tu, aquests q voten?
Espero que no siguis dels que vol una catalunya de pura raça...
El debat de fons és un altre. Ens expolien econòmicament i callem. Però com s’entén que la majoria social de Catalunya no vulgui la independència. Només heu de passejar per BCN. Un 10-20 de... Llegir més la gent parla en català ? En alguns llocs ni això.
No ens enganyem, si votessin tots els ”quillos” i nous catalans de primers i segona generació en un referèndum és impossible que surti el ”sí” a la independència. Cada vegada n’hi ha i n’hi haurà menys d’independentistes. El mestissatge tendeix a erradicar els radicals.
Pel que veig en aquest post els radicals estan dividits. El futur per a la gent de l’estelada és molt i molt negre. Catalunya pot arribar a ser independent, però mai sent dirigida per aquesta colla d’ineptes d’ERC, Reagrupament, etc. De llarg, els més assenyats són els de CiU i PSC, per aquest ordre.
Com a reagrupat, no vull pas que tremoli ni ERC, ni CIU, ni cap català. Qui pot tremolar si vol és l’Estat Espanyol, perquè assolirem l’alliberament nacional que ens mereixem.
Pere, has quedat descansat oi? d’això se’n diu sumar!
Si els d’ERC són botiflers, quin adjectius poses als de CDC, Unió, PSC i IC_V? Doncs, no sóc d’ERC però començo a tremolar amb... Llegir més tanta prepotència.
Endavant Reagrupament! És el moment de dir prou i d’actuar, toca lluitar per aquella independència que a ERC ja no li interessa. Catalunya es mereix més del que té, i, com s’ha pogut... Llegir més demostrar, no hi ha cap altra via per aconseguir-ho que no sigui la independència, la nostra sobirania.
Visca Catalunya i Visca Reagrupament!
Els dijous serem a l’hotel ciutat d’Igualada, sens dubte!
Salut!
Amics d’Esquerra (ERC), altrament coneguts com botiflers, poseu-vos a tremolar ...
Josep M. Torras Payerol
Igualada
8 de juliol 2009.16:17h
Jo soc de CDC, però els ideals em mereixen un respecte i els que només els fan servir pel seu propi profit el perden, sobretot quan es tracta de jugar amb la il•lusió del jovent. Carretero fins... Llegir més ara el puc trobar idealista però almenys és coherent i només per això ja mereix tots els meus respectes.
Adjunto una carta oberta, que vaig escriure en un post el Gener d’aquest any, en la que critico la manera d’actuar d’una part dels dirigents d’Esquerra representats per en Ernest Benach al que dedico el post, però que pot servir per molts altres. Recordo que en aquell moment Carretero encara no havia sortit d’Esquerra.
Post a www.igualadi.com
dilluns, 19 / gener / 2009
Benach i el fru-fru del vellut.
Ernest, com és que cada vegada que obres la boca en temes de partit, el número de gent que us vota disminueix dràsticament?
Recordo molt bé les meves filles, en les eleccions al parlament del 2003, súper il•lusionades - eren les seves primeres eleccions -, de votar al partit independentista, en aquell moment anomenant Esquerra Republicana de Catalunya. A casa som demòcrates i encara que jo voto sempre a Convergència, la dona i les filles fan ús de la seva llibertat democràtica, res a dir. Doncs bé, recordo perfectament que vaig fer una incursió a la web d’aquell partit, (que no s’assembla gens al d’ara), i vaig veure una web absolutament entregada a l’independentisme, inclosa una constitució per la Catalunya independent. L’endemà de les eleccions, la web va ser ”tunejada” de dalt a baix, ja éreu partit de govern amb una web institucional. Quan encara que no se sabia exactament, qui seria el soci i si manaríeu o no. Camaleònic i esperpèntic.
Amb les teves declaracions al parlament dient ”l’independència no és prioritària en aquesta legislatura” - ni en l’actual, pel que es veu - per si no te’n vas donar compte, vas fer perdre al teu partit als voltant d’uns 200.000 vots de joves, que confiaven en la vostra paraula, entre ells el de les meves filles. Els joves que es van sentir traïts i venuts pel fru-fru de les cadires del Parlament i la Generalitat. Bona jugada!
Després us vàreu dedicar a desencisar als de convergència que us havien votat, perquè esperaven un canvi, però també un pacte Nacionalista. Amb la vostra ànsia de poder heu deixat pel camí uns 350.000 vots. Felicitats!
Deveu tenir un equip d’assessors molt professional, perquè per ”cagar-la” tan grossa - parafrasejant un article d’en Iu Forn en l’AVUI - s’ha d’estar molt preparat i s’ha d’haver fet exprés. Ves a saber amb quina finalitat!
Per acabar-ho d’adobar avui llegeixo unes declaracions teves, dient que no esteu preparats per fer primàries, que els americans potser si, però vosaltres no, i que el candidat ha de ser de consens!? Si no recordo malament Esquerra és un partit assembleari, encara que potser m’he perdut quelcom pel camí. Quan dius que els americans si, i vosaltres no, deus estar parlant de democràcia, oi! Quan parles d’arribar a un consens, deus parlar de passar-te pel forro, l’assemblea del partit i repartir-vos les cireres en petit comitè, oi!
On és aquell partit d’abans del 2003, democràtic, assembleari i independentista?
A fe que si us el volíeu carregar, i ja no parlo ni del pacte amb el tripartit, ho feu de luxe. Sou uns verdaders, i parlo pels dirigents, enderrocadors professionals.
Com que encara i deu haver algú amb seny, criteri i coherència dins el partit - jo sóc un admirador d’en Carretero - espero que us parin els peus, abans de convertir quelcom il•lusionant, en un cadàver.
Les cadires us faran perdre la casa.
Tots els meus respectes i simpaties, als militants de peu d’Esquerra.
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL