Joan Vich: "La independència és l'única idea que pot portar a un canvi"

Dos vells coneguts es van trobar la tarda d'aquest dilluns davant el públic de Can Papasseit a Vilanova. L'acte organitzat per l'ANC amb el títol de 'Cap a on anem?' va reunir a dos antics militants del PSC que, emperò, es segueixen definint com socialistes: Joan Vich i Antoni Dalmau. El tema sobre la taula, el futur que s'obre amb les eleccions del 27-S. Preguntat pel moderador 'cap a on anem', Antoni Dalmau arrencava dient "anem... en contra dels bancs, de les grans empreses, dels líders dels sindicats espanyols, perquè els que hem de decidir som els catalans. El nostre vot val tant com el d'Isidre Fainé". Dalmau, ex president de la Diputació, ja s'ha significat pel seu independentisme els darrers temps. Joan Vich, ex alcalde del PSC vilanoví, fins el 2014, no es va definir com a independentista davant el públic, però va ser contundent: "l'independentisme és la única idea que expressa un canvi". 

Implícitament, Vich va deixar entreveure que optarà per la carta independentista davant l'immobilisme que representa restar al Regne d'Espanya. "Em sento asfixiat, l'independentisme expressa una idea de canvi. No és fàcil, és incert, però il·lusionant. Tot el demés són pegats, com el federalisme" va apuntar. Va fer una clatellada al candidat del PSC i a Unió: "parlen de diàleg? Ara ho diuen? Si milions de persones sortint al carrer no ho han aconseguit, què faran els d'Unió sols?". Tampoc veu diàleg possible, cap interlocutor a l'altra banda: "per primer cop ara em plantejo el vot".

Va allunyar-se del PSC "quan Pere Navarro va decidir que el partit abandonava el catalanisme. Ens van negar la identitat nacional. Amb això, els fundadors no estarien al PSC, cas de Raventós. Ara tenim amb l'independència una oportunitat per construir una cosa nova". Dalmau, que es va arrenglerar amb l'independentisme ja fa més temps, explicava per la seva part que "jo sí que em sento independentista, tot i que vaig començar entre dubtes. Pertanyo a una generació que el 78 va creure en un Estat on es podria resoldre el plet si s'hi reconeixia la identitat nacional". Dalmau, amb mordacitat, advertia que "si no guanyem no vindrà una tercera via. Totes les previsions que hi haurà 2/3 del Parlament espanyol per un canvi de la Constitució són il·lusòries".