Les joventuts dels partits igualadins constaten la desafecció política dels joves

En un article d’opinió d’anoiadiari·cat, Joan Requesens (ERC) citava les paraules del director del Centre UNESCO de Catalunya, Miquel Àngel Essomba, que explicava que una de les grans diferències entre els joves d’avui i els de les generacions anteriors és que ‘actualment els has d’anar a buscar mentre que abans eren ells els que s’interessaven’. Carles Cuerva (PSC), Francesc Badia (ICV), Pol Gomà (CiU) i el mateix Joan Requesens (ERC) són els joves igualadins vinculats amb diferents partits polítics; tots ells expliquen com viuen els joves la relació amb els partits i la política.

Joan Recasens coincideix amb Cuerva i Gomà en referir-se a la desafecció política dels joves, i és que 'les estructures dels partits són antigues i poc atractives', explica Carles Cuerva, que des de fa quatre anys assumeix un càrrec administratiu de confiança a l'Ajuntament d'Igualada. Mentre que Requesens, d'ERC, explica que s'està vivint una desafecció social, en què els canals de comunicació 'han perdut efectivitat'; Pol Gomà de CiU constata que 'el més còmode és no mullar-se, perquè així no t'etiqueten' i no dubta que 'les llistes obertes ajudarien a reduir aquesta desafecció'. Per la seva banda, Requesens explica que 'la societat està desvinculada de les responsabilitats de la comunitat' i Francesc Badia d'ICV creu que la gent no s'adona que el que fa té repercussions i afirma que 'tenim massa informació'.

L'aproximació als diferents partits prové de motius divergents

Si bé cada jove es refereix als motius ideològics com el factor que els va fer inclinar-se cap al partit en què militen, cadascun d'ells detalla els temes concrets que van mobilitzar-los.

Per una banda, Carles Cuerva explica que la seva vocació pels trens va fer que s'aproximés al Partit Socialista. 'Era el partit que defensava la connexió Igualada Barcelona'. Arran d'aquest fet, Cuerva participa en les activitats del partit pel que fa a mobilitat, a més d'ocupar-se, des de mitjan de l'any passat, de la secretaria d'organització del PSC Igualada.

Per altra banda, Pol Gomà, que forma part de l'executiva de CiU Igualada, aporta al partit iniciatives relacionades amb xarxes socials i turisme. Gomà explica que tenint en compte les alternatives, va moure's en funció del que s'ajustava més a les seves idees. Així mateix, afirma que 'els partits no s'obriran perquè ells vulguin, sinó perquè nosaltres ho sol·licitem', i anima molts més a implicar-se. A això també es refereix Francesc Badia, que no milita a ICV i treballa en el fet polític com a independent: 'Els partits polítics no decideixen res, i d'això ens n'hem d'adonar'. Badia està en el partit durant el període preelectoral i aporta propostes en àmbits culturals i altres temes que també li semblen interessants, com l'acció social.

També Joan Requesens, que milita a ERC des del 2003, considera que és important la militància en un partit: 'Crec que tothom hauria de formar part d'algun partit, sindicat...', i es remet a les qüestions ideològiques per respondre als motius de la seva implicació política. Requesens justifica que ERC té una percepció de la joventut a la qual s'hi sent 'unit'.

Els membres joves dels partits no es dediquen només a la política

Els joves que formen part, ara per ara, dels diversos partits, no es dediquen plenament a l'activitat política. Mentre que Carles Cuerva sí que treballa a l'Ajuntament d'Igualada, els altres joves treballen en altres sectors o bé estudien.