Les declaracions dels investigats pel 8-N conclouen aquest migdia

Segona jornades de declaracions als jutjats d'Igualada de les 51 persones acusades d'un delicte d'ordre públic pel tall de l'autovia durant les jornades de vaga del 3 d'octubre i el 8 de novembre, la jornada en la que es va identificar al gruix de les persones que hauran de declarar. L'advocada Carolina Telechea, representant de quatre de les persones, remarcava dimarts que "el codi penal assenyala que el delicte ha d'anar acompanyat de violència i no n'hi va haver en cap moment".

Telechea afegia que "durant el tall no es van posar impediments perquè passessin vehicles de seguretat o emergències. Va ser completament pacífic". Els advocats dels investigats, que s'han coordinat en aquesta causa, consideren que vistos els atestats "es va fer una tria completament aleatòria de les persones" en base a vehicles aparcats "en el camí a l'aeròdrom" i que "s'ha deduït a partir d'aquí que aquestes persones havien pres part en els talls, cosa que no té cap fonament jurídic. Algunes d'aquestes matrícules pertanyen a vehicles els propietaris dels quals ara estan fora de Catalunya i no se'ls ha pogut trobar".

L'excepció d'entre aquestes 51 persones identificades són les tres que ho van ser pels Mossos directament i dues de les quals "perquè els agents van demanar algú per intermediar". Els advocats creuen que no hi ha recorregut en aquesta causa.

"Ni un pas enrere"

En la primera jornada, dimarts, hi van ser presents diputats com Ernest Maragall i Vidal Aragonès. Maragall, diputat d'ERC, afirmava que "som aquí perquè aquest poble és digne i es va manifestar contra els empresonaments. Des del Parlament, la nostra tasca és representar el vostre anhel de llibertat. Ni un pas enrere". Vidal Aragonès, diputat cupaire, felicitava als anoiencs per la resposta solidària als afectats per la causa i afegia que "arribarem a la República amb mobilitzacions com aquesta, pacífiques, no només amb la tasca institucional". Posteriorment, sobre les identificacions, criticava el paper d'alguns dels Mossos i considerava que "cal demanar explicacions als responsables polítics" davant el fet que la policia catalana fos qui havia fet aquestes identificacions. Aragonès apuntava que "l'Estat espanyol va cap a la barbàrie". 

Unes consideracions que refermava Marina Llansana, vice-presidenta d'Òmnium: "s'han tret la careta. Són un estat demofòbic, que persegueixen a rapers, tuitaires i segresten novel·les. Parlo en nom d'Òmnium, una entitat represaliada, i no abandonarem la lluita". Després, hi va haver les intervencions de Josep Castelltort, de l'ANC, i de Toni Albà, un altre mediàtic, que anunciava que "aquesta serà la primavera de la República".