//Plugins sense CDN ?>
A la comarca, la resposta va ser també contundent: a banda de nombrosos anoiencs que van desplaçar-s'hi de manera particular, es van omplir fins a 9 autocars amb aquest mateix destí. L'entitat Òmnium Anoia va haver de reobrir divendres el termini d'inscripcions, una vegada el quart autocar ja estava completament ple —i el cinquè es va omplir en qüestió d'hores. A aquests vehicles s'hi sumaven dos autocars organitzats per ERC i dos més de CIU. També a Calaf l'Ajuntament va organitzar un autobús per participar a la massiva manifestació.
A Igualada, pocs dies abans de la convocatòria es va fer una crida conjunta de quatre dels partits amb representació municipal. Representants del PSC, CIU, ERC i ICV-EUiA van demanar de manera unitària a la ciutadania que es mobilitzés. Passada la manifestació, i amb les altes xifres de participació, Jordi Riba (PSC) en fa una valoració del tot positiva, 'per la resposta tan massiva, unitària i cívica' que hi va haver. Riba afirma que a partir d'ara 's'haurà de prendre bona nota de l'èxit de la cobvocatòria i que els missatges hauran de ser escoltats'. La resposta dels igualadins, per Jordi Riba, 'va ser molt bona'.
Marc Castells (CIU), vol felicitar Òmnium Cultural per l'organització de la convocatòria, i especialment Òmnium Anoia, 'per la seva capacitat de mobilització i pels 5 autocars que van noliejar cap a Barcelona'. Castells també felicita els ciutadans anònims que van creure convenient posar per davant els interessos del país als interessos personals. El líder de CIU també destaca el civisme i la unitat de la convocatòria.
Per la seva banda, Joan Torras (ERC) afirma que la resposta massiva 'marca un punt de partida: el poble ha parlat de manera molt clara, i en les properes eleccions s'haurà de posar damunt de la taula una nova relació de Catalunya amb l'Estat espanyol'. Torras destaca de la manifestació 'la diversitat de persones que hi havia, fins i tot gent que parlava castellà però que anaven amb estelades, persones que se senten també espanyoles però maltractades per un Estat espanyol rovellat i anacrònic'.
Finalment, Montserrat Mateu (ICV-EUiA) feia una valoració molt positiva de la marxa, 'que va aconseguir ser 'massiva, ferma i unitària'. Mateu en destaca 'l'alt grau de civisme i la varietat d'edats de les persones que hi van prendre part'. Per a Mateu, Catalunya 'ha expressat d'una manera clara i diàfana que no està d'acord amb la sentència del Constitucional'.
Manifestació 2.0
La mobilització de dissabte va ser, també, 'una manifestació 2.0', gràcies a la col·laboració de diversos membres de guifi.net, que juntament amb Òmnium Cultural van treballar per oferir connexió a Internet als participants en la marxa. D'aquesta manera, es podia 'twitejar', penjar fotografies, consultar informació, etc.
Tot i que els tècnics voluntaris eren bàsicament de la zona de Barcelona, des de l'Associació Tecnològica d'Igualada IGLU —vinculada a guifi-net— Aleix Solé ens explica els detalls del desplegament: 'La feina tècnica i d'organització que hi havia al darrere no era cosa de pocs dies, però tot i això es va fer molt ràpidament. La cobertura es donava amb nodes 'mesh' amb el programari de Gràcia Sense Fils'. Segons Solé, la gràfica del trànsit il·lustra que es va utilitzar completament la connexió a Internet durant tota l'estona que va estar habilitada. De fet, durant tota la tarda les xarxes socials van bullir d'informacions i de fotografies immediates sobre la manifestació.
Ro, ja tens raó ja, si és que encara no ho sabíem, ara ja sabem com es comporten i el ben educats que són els espanyols que viuen a Catalunya.
Alguns no s’entén com poden viure tan amargats,... Llegir més parlen meravelles del ”pueblo” i pestes d’aquí, però no hi ha manera que canviïn de residència ... quin criteri.
”Només una minoria de catalans va acudir a la manifestació del dia 10 de juliol a Barcelona, en canvi, la majoria silenciosa, la que no s’havia manifestat, va ser la que es va unir per sortir... Llegir més al carrer a donar suport a la selecció de espanyola de futbol”. Això, més o menys, ha dit la presidenta del PP a Catalunya. Dedebò s’ho ha rumiat ella sola o l’han obligada a empasar-se el gripau i l’han fet sortir a engaltar-nos aquesta exagellada? Que no saben fer números? I com gosen també a fer comparacions d’aquesta mena? Quin ridícul! Realment ens prenen per retardats mentals, i això que entre mig de tots els assistents hi havia la patronal.
D’altra banda, si els veritables patriotes catalans, com diu, són aquells que van sortir al carrer a celebrar un triomf (merescut, sens dubte) d’un esdeveniment esportiu, aquells que van cremar arbres i contenidors, que van deixar el terra sembrat d’escombraries, d’ampolles i llaunes buides després de la borratxera, brètols que van provocar aldarulls i ferits fins a les quatre de la matinada, li haig de dir: No gràcies, senyora, quedi-se’ls per al seu partit polític i si se’ls endú més enllà de la Franja de Ponent, molt millor, que aquí tenim feina.
BERNAT DÀMASO MORROS
13 de juliol 2010.16:18h
Jo també felicito els nois d’Òmnium, tant els de l’Anoia com els de Barcelona. I els encoratjo a fer una cosa encara més difícil, provablement ells ja hi han pensat. Es tracta de marcar un... Llegir més calendari polític que acabi el 2014 on hi quedin reflectides totes les accions (tant cíviques com sobretot polítiques) que aquest país ha de fer per ser normal. Sabent que els polítics (no tots per sort!)acostumen a oblidar amb facilitat les manifestacions i els comentaris que fa el poble, doncs que com a mínim aquesta vegada algú els hi recordi, dia sí dia també, que el poble va sortir al carrer el 10.7.2010. Òmnium té prou prestigi i vagatge per fer aquesta feina. Si el polític no se sent observat de ben a prop, el polític (que és una persona com tots nosaltres) es relaxa. I ara ningú no es pot relaxar. Relaxats no avançarem. Ara és temps de treballar molt per avançar molt.
Tots necessitem fites. El 2014 en farà 300 de la victòria de Felip V. Llavors hi va haver molta violència, ara no n’hi haurà gens. Em motiva pensar que Catalunya no tornarà a tenir un altre rei forà de nom Felip. Encara que estigui casat amb una periodista.