TORNAR

L'oposició ataca la Generalitat per la caiguda de les aportacions al pressupost

El govern igualadí aprova els pressupostos amb els vots dels dos partits que el formen

politica
Dimecres, 29 octubre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
No hi va haver sorpreses en el ple dels pressupostos i les ordenances fiscals. El govern de CiU i ERC es va valer dels 12 regidors per aprovar els pressupostos i les ordenances fiscals. El ple va estar marcat per les dures crítiques de l'oposició a la reducció de les aportacions de la Generalitat

El govern de CiU i ERC d'Igualada va aprovar els pressupostos pel 2015 i les ordenances fiscals pel mateix exercici. L'equip de Marc Castells va tirar endavant els comptes de 46,4 milions d'euros (48,8 junt a les societats municipals) amb els 12 edils que el componen, mentre que en tots els casos l'oposició va votar en contra. L'oposició va carregar durament contra la Generalitat per la reducció en les aportacions a l'escolarització o als organismes autònoms, és a dir, l'Escola de Música i l'Escola d'Art Gaspar Camps.

Un ple maratonià va reunir els punts d'ordenances i pressupost del 2015. Primer, però, hi va haver un moment d'unitat quan es va aprovar amb els 21 vots la petició del grau d'enginyeria informàtica. Ja en matèria d'ordenances, va obrir foc Jordi Riba, del PSC, que acusava al govern que "S’ha incrementat brutalment la pressió fiscal els 4 anys" i que "fins i tot amb la reducció del tipus de l'IBI es recapten 315.000 euros més". El balanç del partit progressista és que "ha crescut l'IBI un 19% en quatre anys" i es recapten "tres milions d'euros més". La rèplica de Jordi Segura, quart tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, va ser remarcant els nombres de l'Entesa que en els seus anys de govern "quan la recaptació per IBI va passar d'uns 5 milions a més de 15".

Més suau va ser el to de Joan Agramunt (PP) en les ordenances. Va considerar que "hi ha hagut un esforç per la congelació". Va afegir, però, "el mèrit no és seu, perquè ha estat en funció de l'IPC". El popular va apuntar també que "en tot el mandat han fet créixer un 7,9% els impostos als igualadins. Alguns impostos ja estan al màxim des de fa anys, com l’impost sobre tracció. I l’IBI el podrien baixar més". Conciliador, deia també "l’any passat ja van fer algun gest" i que "s'hauria d'haver demanat una revisió parcial dels valors cadastrals l'any passat". Montserrat Mateu, d'ICV, quan va parlar, va etzibar que "La pressió fiscal és massa elevada en temps de crisi. I tot i que creix la pressió fiscal, hi ha retallades en sous i prestacions". Robert Hernando, en aquest punt, es queixava que les ordenances i el pressupost es tractessin al mateix ple.

El creixement del pressupost, contestat per l'oposició

L'increment en 700.000 euros del pressupost de l'Ajuntament del 2015 va ser fortament contestat per les forces de l'oposició. Jordi Riba, que venia de retreure al govern Castells d'haver pujat un "20% l'IBI durant la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial", va carregar també contra el progressiu increment dels comptes del consistori des del 2012. Amb duresa, va comentar que "els pressupostos són un encefalograma pla. No hi ha cap línia de voluntat política, ni prioritats. Acció Social i Dinamització veuen reduïda la quantitat, quan almenys l’ayn passat creixien. No hauria de ser així". Riba sentenciava que el pressupost "ha crescut des del 2011 un 1.518.000 euros, un 3,3%. El mateix que l’IPC des de llavors. En canvi, altres administracions com la Generalitat i l'Estat l'han reduït".

Riba va assenyalar la manca d'inversions que marquin una línia clara i la manca d'aportacions de la Generalitat. Sobre el deute i l'"herència" que el govern acusa a l'Entesa, el socialista també va considerar que "dels interessos que pagarà l'Ajuntament enguany, un 22%, 302.000 euros, procedeixen dels crèdits que han concretat vostès". Hi va haver una lluita d'acusacions i rèpliques amb Jordi Segura, que s'estendrien més tard. Segura va criticar al PSC per "haver demanat crèdits el 2009 i el 2009 per tornar crèdits".

Arribat el seu moment, Agramunt va remarcar que "els comptes han crescut any rere any". Va elogiar la reducció del deute, però va lamentar que la Generalitat "paga cada cop menys per l’Escola de Música" i, així, “els igualadins estem fent de crossa” per les inversions que no fa aquesta administració. L’Ajuntament, va afegir Agramunt, "posa la diferència i hi compromet cada cop més". Montserrat Mateu va ressaltar el creixement del pressupost en "5 milions d'euros en quatre anys" i que "l'Ajuntament paga un 10% de la despesa financera que és, de fet, deute il·legítim per assumir el diner que s'ha injectat a les entitats financeres". I, finalment, va atacar la Generalitat pel descens en 300.000 euros en ajuts d'escolarització i per l'"incompliment flagrant dels compromisos de la Generalitat amb l'Escola de Música i l'Escola d'Art" on "han deixat de pagar 600.000 euros".

No hi va haver cap sorpresa en la votació del pressupost. Ja arribat l'apartat de precs i preguntes, Pere Calbó va intervenir queixant-se de les llaçades grogues de l'ANC a diferents punts: "incompleixen la ordenança municipal". Va instar al govern a retirar-les. "Estem alliberant un país, disculpi les molèsties" va replicar Castells.


3 Comentaris

P

Pep

Anoia

29 d'octubre 2014.18:45h

Respondre

El ”senyor” Calbó es queixa d’uns llaços grocs mentre els seus amics aixequen el braç al nostre Parlament. Ramat de feixistes!!

i

igualadi

igualada

29 d'octubre 2014.17:15h

Respondre

Ja se que han votat, semblen del mateix partit, que pensa fer erc amb aquest senyors, que no defensen el seu partit. Senyor Torras fa dies que no parla, millor.

I

Igualadi

Igualada

29 d'octubre 2014.16:45h

Respondre

Espero que els dos de ERC no votin els presupostos fins que no siguem independents.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.