La participació ciutadana, principal punt de discòrdia en el ple dels pressupostos

La suma de les ordenances fiscals es va repetir pels pressupostos i el govern de CiU va rebre el suport de Socialistes d'Igualada i PP. De nou, l'administració Castells va ampliar la seva majoria ja suficient -11 sobre 21 representants- amb quatre vots més en un dels punts determinants del curs polític. L'alcalde va agrair "les aportacions" fetes per socialistes i populars al pressupost. Mentre, els vots contraris van ser els de la resta de partits: Esquerra, CUP i Decidim. El propi batlle va defensar i replicar a aquestes formacions les consideracions fetes sobre els pressupostos. On més van incidir els partits d'esquerres va ser en la política d'equipaments -molt criticada per ERC- i en la manca de participació ciutadana als pressupostos -punt en el que van incidir CUP i Decidim. La resposta de Castells va ser que "tenim conceptes molt diferents de la participació" i que no renunciava a aquest concepte però amb un enfocament "de proximitat" i de diàleg amb els veïns.

Els comptes els va exposar la regidora Montserrat Duch, amb les directrius ja presentades fa uns dies: a l'alça, amb 51,8 milions d'euros, que són quasi dos milions més amb l'addició de les societats municipals. El primer en intervenir va ser Josep Maria Palau, portaveu republicà, que va retreure "poca iniciativa política" en aquests comptes i que "hi manca un projecte enèrgic". Des d'ERC es va assenyalar que "projectes que apareixien l'any passat ja no hi consten" i es va referir a l'edifici del carrer Santa Anna o el del clúster del gènere de la pell a l'Avinguda Balmes. Palau va criticar "la manca de concreció" d'una partida més extensa per fer el pla urbanístic o que "no hi ha diners ni bases per al laboratori de fabricació digital" que es va presentar "fa un any i mig amb TIC Anoia".

Més breu va ser Jordi Riba, de Socialistes, que va refermar el seu suport a la proposta. Va fer notar favorablement "l'augment de despesa social en el camp de la gent gran", "l'augment de les inversions, encara que poguem diferir d'algunes propostes". 

El torn de la CUP, representada per Albert Mateu, va ser el d'un discurs més dur. Primer, amb retrets al portaveu socialista, que havia parlat de "neutralitat fiscal", mentre que Mateu va puntualitzar que "no hi ha fiscalitat neutra, sinó criteris polítics". Ja referint-se al govern convergent va engegar amb un retret a les modificacions de crèdit "que no obeeixen ni tenen res a veure amb l'arribada de subvencions" i també a la política de transparència: "la publicació de les dades (de pressupostos i de l'acció municipal) no és clara i no hi ha un esforç divulgatiu". 

Mateu va exposar les diferències de base que feien que no es recolzés els comptes, com que "hi ha sectors econòmics on s'hi aboquen massa diners" i la modalitat de contractació "amb els serveis municipals cedits a grans empreses, quan una altra modalitat suposaria més estalvi i es podria controlar de més a prop". La principal diana de la CUP, però, va ser les inversions previstes per a l'Adoberia Bella -200.000 euros- "quan aquest equipament ja n'haurà rebut més d'un milió". Mateu va recordar que "havia de ser el centre del clúster de la pell i no hi ha cap conveni firmat amb el Gremi. En comptes d'això, s'hi presenten llibres, quan al costat hi ha el Museu". Per últim, l'esquerra independentista va assenyalar la baixa quantitat atorgada a participació: uns 15.000 euros, en bona part destinats a Cal Badia. 

En les qüestions de participació va centrar les seves crítiques també Darío Castañé, de Decidim Igualada. Primer va retreure que "no se'ns ha obert la porta a negociar els pressupostos". Va subratllar desconfiança envers els comptes "per qüestió com el sobrecost" de la passera del Parc de Vallbona, que s'ha elevat "100.000 euros més" cosa que va fer que parlés de "pressupostos mutants".

Castañé va atacar també la despesa en l'Adoberia Bella "uns 200.000 euros que són el cost aproximat de les ajudes en temes de fiscalitat que proposàvem (en proposta conjunta amb ERC i CUP), quan aquest equipament ja està pràcticament fet". El representant del Partit Pirata dins la confluència d'esquerres va assenyalar també que "mentre que Igualada dedica un 0,03% dels pressupostos a que es decideixin per part de la ciutadania, a Manresa són un 0,42%, i també es tracta d'un govern de Convergència". Joan Agramunt, per part dels populars, va apuntar per la seva part, que "el pressupost és un document viu" i va celebrar que el govern hagués acceptat introduir una partida per la connexió amb Martorell i Renfe, a través d'autobusos.

Castells: "permet continuar amb el sanejament"

L'alcalde, en la seva rèplica, va considerar en resposta a l'oposició que "nosaltres entenem la participació d'una manera diferent. El nostre model és la proximitat". Va explicar que la mateixa tarda s'havia reunit junt al regidor Jordi Pont amb una quinzena de veïns "per un problema en un carrer" i que després d'una discussió "s'havia arribat a un acord".

Va subratllar la importància que dóna el govern "al sanejament econòmiuc. Malgrat que ja estem per sota del 75% de l'endeutament, el volem seguir reduint i hi dediquem una partida molt important". Va evitar polemitzar amb l'oposició sobre els edificis que havien criticat en les intervencions i va posar sobre la taula les obres que hi ha a punt d'engegar: la renovació de les Comes, amb la instal·lació de calefacció, l'Anella Verda o les vies blaves; també va parlar d'accions concretades fa poc, com el centre que reuneix els serveis de salut mental a la Plaça d'Espanya. Finalment, va agrair el suport de socialistes i populars per aconseguir "un dels pressupostos més votats de la història".