Poble Actiu insta el govern a aplicar mesures per fomentar l'ús del català en comerços de la ciutat i complir les normatives de política lingüística

La candidatura municipalista ha detectat que durant els últims anys han aparegut molts comerços a la ciutat que no retolen ni informen en llengua catalana, i creu que és el moment d'aplicar mesures per assegurar el compliment de la normativa i evitar un retrocés de la llengua catalana a la vida pública de la ciutat. Poble Actiu proposa al govern que actuï en aquesta direcció, primer mitjançant una campanya d'informació als comerços sobre la normativa, i segon, oferint cursos de formació específica de llengua catalana aplicada en l'àmbit comercial, per exemple amb guies de conversa d'atenció al client i coneixement de vocabulari específic. Finalment, demana al govern que posi recursos i eines a l'abast dels comerços per tal que utilitzin el català en l'atenció al públic i puguin adaptar-se a la normativa de retolació en català.

La regidora Rosa Perelló ha explicat que "Som conscients que la utilització de la llengua catalana és una decisió personal, però alhora creiem fermament que des de les institucions se'n pot incrementar l'ús. No es tracta d'imposar res, sinó de promoure i convèncer que l'ús del català suma, que el seu ús és positiu en qualsevol àmbit de la vida". Des de la candidatura municipalista afegeixen que "Qüestionem el govern perquè Marc Castells i Jordi Cuadras no paren de penjar fotos a les xarxes visitant comerços mentre descuiden la seva tasca de vetllar per la política lingüística del país i fer que el català no esdevingui una llengua minoritzada. No entenem aquesta fal·lera de penjar compulsivament fotos a les xarxes quan en la mateixa foto ja es veu que el comerç que visiten no retola en català, i després no fer res al respecte".

La normativa lingüística en l'àmbit comercial

La normativa lingüística aplicable als comerços i altres establiments està recollida a la Llei orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística; la Llei 22/2010, de 20 de juliol del Codi de consum de Catalunya, i la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.

Segons la formació, fonamentalment, aquestes lleis estipulen que els establiments han de tenir el rètol exterior i la cartelleria fixa a l'interior, com a mínim, en català, a més d'altres documents com les invitacions a comprar. Pel que fa a l'ús oral de la llengua, es reconeix el dret dels consumidors a ser atesos, tant oralment com per escrit, en la llengua oficial que triïn. Això implica l'obligació de comprendre, com a mínim, qualsevol persona consumidora que s'expressi en qualsevol de les dues llengües, sense que se li pugui exigir que deixi de parlar en la llengua que ha triat. A més, les lleis disposen que aquelles persones que participin en activitats comercials i en la prestació de serveis, han de ser capaces d'atendre als consumidors quan s'expressin en qualsevol de les dues llengües. L'incompliment de les lleis relacionades amb la normativa lingüística a Catalunya pot tenir diverses conseqüències legals i administratives. Algunes de les possibles repercussions poden incloure sancions econòmiques, mesures correctores per assegurar el compliment de la normativa i, en casos greus, la suspensió de les activitats o la revocació de llicències o autoritzacions comercials.