La política anoienca, un desert 2.0

L'exdiputat al Parlament José A. Donaire, també autèntic polític 2.0, afirma: 'L'ús de les xarxes socials i les TIC afavoreixen una nova forma de fer política, que té certament riscos però també evident avantatges:

1. Millorar la transparència.

2. Desenvolupar el sentit de l'oïda.

3. Millorar la participació en el procés de decisió.

4. Formar ponts entre ciutadans i formacions.

5. Passar dels eslògans als arguments.

6. Racionalitzar la informació.

7. Parlar en primera persona.

8. Transformar els mecanismes interns dels partits.

9. Fer política fora de la política.

10. Humanitzar la política.'

Però pocs polítics anoiencs són devots d'aquests deu consells. Perfils de Facebook a banda -en tant que eina d’ús personal restringida a amics i coneguts-, el mapa web dels partits i els seus líders a l'Anoia és el següent:

Les dues formacions que disposen d'un web més actualitzat són ERC i el PSC. CiU i ICV l'utilitzen en menor mesura, mentre que el PP -tant a nivell anoienc com igualadí- no disposen de cap espai propi a la Xarxa.

Tant ERC-Igualada com ERC-Anoia utilitzen intensivament les seves respectives webs per a difondre els seus punts de vista, les iniciatives que impulsen i les activitats que organitzen.

El PSC anoienc també actualitza constantment la seva web, per bé que amb continguts majoritàriament apareguts a anoiadiari·cat i a d'altres mitjans d'informació comarcals. Contràriament, la web del PSC d'Igualada es va actualitzar per última vegada el 18 de juliol, per bé que amb un contingut de caràcter nacional, mentre que l'última informació igualadina és del 9 de juny.

Una actualització dels continguts igualment laxa és la que realitza CiU-Igualada, que va actualitzar la seva web per darrera vegada el 2 de juliol. Tot amb tot, i a diferència de les altres formacions amb presència al consistori, CiU disposa d'un innovador Twitter mitjançant el qual arriba a la comunitat twittaire anoienca, tot i que el darrer escrit data del 15 de maig.

Iniciativa-Anoia també té habilitat un espai a la web nacional en què hi detalla les activitats que duu a terme. L'últim escrit data d'aquest mateix 17 de setembre, per bé que l'anterior és del 17 de març.

El PP s'erigeix com l'únic partit que no té cap mena de representació virtual. Així mateix, la coalició que governa el consistori igualadí, l'Entesa per Igualada, també disposa de web propi, per bé que en connectar-s'hi, l'usuari s'hi troba el següent missatge: ‘Estem millorant la web. Disculpeu les molèsties’.

Escassedat de blogs i twitters

El líder de CiU a Igualada, Marc Castells, és l'únic que disposa d'un blog de campanya i un Twitter mitjançant el qual es pot comunicar amb els electors, tot i que les últimes actualitzacions daten de l'11 de maig i el 9 de juliol, respectivament. La regidora Maria Senserrich també disposa d'un Twitter, amb un últim escrit datat el 20 de maig.

El regidor d'ERC Oriol Solà també té actiu un blog personal, en què tant hi reflexiona sobre la política local com sobre diversos aspectes de caire no pas estrictament polític, actualitzat per darrera vegada el 8 de juliol. El seu cap de llista, Joan Torras, també va obrir un blog coincidint amb les darreres eleccions municipals, però el va deixar d'actualitzar el 21 de setembre del 2008, just fa un any.

Una situació similar a la de Torras és la del blog de l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, actualitzat per última vegada el 6 de març de 2007 amb una entrevista que li va realitzar el diari digital lamalla.net. L'Entesa per Igualada també tenia la intenció que la resta de regidors disposessin de blog, però l'enllaç que hi duu informa que la secció encara es troba 'en obres'.

Donaire, a l'apunt Allò que el vent 2.0 s'endugué referit als eurocandidats que l'endemà de les eleccions deixen d'actualitzar el seu blog, afirma: 'És un símptoma de degradació del model polític aquesta tendència a parlar i escoltar només durant els quinze dies de campanya. Cada vegada ho tinc més clar: Una bona forma de millorar el sistema és eliminar les campanyes electorals. Si vols parlar, si vols escoltar, comença l'endemà de les eleccions'.