//Plugins sense CDN ?>
Els cinc partits de l'oposició al PDeCAT, sobretot els de l'arc esquerre, van escometre contra el govern sobretot en l'aspecte de l'habitatge i en la manca de resultats en la parcel·la d'atracció econòmica. L'alcalde va replicar amb la relació de les novetats en matèria universitària i la reducció del deute. Va esmentar també "la plena ocupació del polígon de Les Comes".
Sense sorpreses, de nou, el govern del PDeCAT va aprovar els seus pressupostos i les ordenances de cara el 2019. L'oposició va criticar la proposta de l'equip que encapçala Marc Castells, que a la vegada es va defensar amb els rèdits de la política financera engegada des del mandat 2011 i "el fet que hem rebaixat de vora 60 milions a uns 37 el deute de la ciutat, sumant tant l'Ajuntament com el CSSI". L'alcalde va voler ser conciliador en alguns moments amb ERC -va elogiar el compromís de Josep Maria Palau en col·laborar en matèria financera- però també va etzibar als republicans que la conselleria d'Ensenyament (amb Josep Bargalló) no dóna novetats en les obres. Les forces de l'oposició, ERC, PSC, CUP, DI i PP, van assenyalar que tant els comptes com les ordenances "són electoralistes".
"No afronta els grans reptes de ciutat, és per passar el dia a dia. I és més greu encara quan el nivell dels impostos és dels més cars de les ciutats mitjanes de Catalunya" començava Enric Conill respecte els pressupostos. "I si han baixat l'IBI és perquè vénen eleccions. Si ho van anar pujant era per fer inversions i afrontar aquests reptes... i ara per reduir-lo, ens quedem amb sis euros per rebut". Conill concloïa la seva intervenció dient que "no és l'IBI més barat dels darrers 20 anys, és el coeficient". Els republicans van beneir algunes de les inversions del pressupost com les obres a la Teneria, el Centre Cívic Nord o les partides als barris. I també va demanar "que hi hagi una reflexió dels grups per saber què necessita la ciutat com a auditori".
Jordi Riba, del PSC, que va recolzar els pressupostos i les ordenances el 2016 i el 2017, resumia la seva visió dels vuit anys de pressupostos d'administració Castells: "hi ha hagut elements positius, però l'IBI ha crescut un 17%. La recaptació per l'IBI ha pujat més de tres milions i mig d'euros". El progressista va incidir especialment en la matèria d'habitatge i "en fer una política de mobilitat adreçada prioritàriament al trànsit de vehicles i no a la de vianants".
Al torn d'Albert Mateu, el cupaire indicava que "fent un cop d'ull als pressupostos dels quatre anys, sembla que han reservat bona part dels actius econòmics per fer obres per a l'any que vénen eleccions". També apuntava al full de ruta econòmic i considerava que "no hi ha hagut cap gran inversió externa a la ciutat en matèria econòmica. Hem millorat en la mesura que ha millorat la dinàmica catalana, no hem arranjat res. I això que el 2011 van dir que era gent d'empresa i ara tenim de consellera l'Àngels Chacón". Mateu també va fer retrets, com Riba i Conill, perquè no s'ha engegat cap actuació de revisió urbanística i en concret per la no cristal·lització del concurs de projectes al Rec.
La revisió cadastral va ser una petició en la que van coincidir, en els seus respectius torns, Darío Castañé (Decidim Igualada) i Joan Agramunt (PP). El portaveu de la plataforma d'esquerres va criticar al govern "per contemplar en les inversions, de 8,4 milions d'euros, treballs de manteniment o els costos de redaccions de projectes". Sobre el tema estrella, l'IBI, va insistir Castañé "en la recaptació, cada any han tingut una mitjana de desviació de 150.000 euros per sobre de la quantitat pressupostada". "Sembla que cada any fan curt entre el que esperen ingressar i el que liquiden després, així els hi resulta fàcil sortir, just l'any abans de les eleccions, amb un pressupost amb una xifra lleugerament més baixa i crear el titular favorable i acabar recaptant més diners, mantenint la pressió fiscal massa alta" afegia.
La darrera intervenció en aquest torn era de Joan Agramunt (PP), que va titllar el pressupost de "continuïsta" però també "proporcionat". Va demanar al govern "ser més ambiciosos, que hi hagi més estímuls a les petites i mitjanes empreses, més mesures per incentivar l'economia, que és una forma de cohesionar i vertebrar". El popular també va fer notar la seva opinió sobre la recaptació de l'IBI: "només ha baixat l'any que vam pactar amb vostès".
L'alcalde va agafar la paraula per respondre a l'oposició i ho va fer per espai d'una hora. Va respondre a Riba, que havia parlat de pressupostos "sense ànima", que "són pressupostos per a 40.500 ànimes", els habitants que hi ha a Igualada segons les darreres estimacions. Va brandar la millora econòmica des de 2011 amb la coneguda metàfora dels semàfors i va ressaltar les directrius del govern en matèria universitària i el canvi: "vam començar amb 150 estudiants i en breu podem arribar al miler".
Va assegurar que "és potser el millor pressupost que hem fet, en un moment que tenim romanent positiu de tresoreria, hi ha un estalvi i una rebaixa clara del deute". Va enumerar les inversions que s'estan a punt d'acomplir i engegar i també va jugar amb la ironia amb ERC, el principal partit de l'oposició. Va esmentar que "quatre dels pressupostos que s'han aprovat, on més es pujava l'IBI, van ser amb vostès compartint govern amb nosaltres, però no els ho retreuré".
L'exposició de Castells va finalitzar i els seus adversaris polítics van tornar a agafar la paraula. Eren passades les 12. Van fer diversos comentaris a les paraules de l'alcalde, però els propis regidors van admetre el seu esgotament. Eren ja quatre hores. Castells va etzibar amb humor que "visc molt el meu projecte i fins i tot m'he deixat coses". Les ordenances i els pressupostos es van aprovar amb el vot del PDeCAT i les contràries de tots els altres grups del consistori, just a 2/4 d'1 de la matinada.
El PDeCAT porta mes de set anys de govern i no han sabut rebaixar ni a la mitat el dèficit que va deixar el Sr. Aymamí.
Igualada
27 de setembre 2018.12:52h
Sr Joanma, el dèficit deixat per l’Aymamí l’han eliminat, doncs va deixar els números en vermell i ara estan en verd. Pel que fa al deute, que suposo que és al que es refereix, és cert, no... Llegir més l’han baixat a la meitat, però com la majoria de pobres hipotecats d’aquest país, que tampoc l’han baixat a la meitat, però en tot cas, si que l’han baixat un bon tros. En tot cas, si que li puc dir, que l’Aymamí, respecte als que hi havien hagut abans, si que el va doblar.
Antoni
Igualada
26 de setembre 2018.12:43h
Mai he entès quan un partit des de l’oposició, sigui el partit que sigui i en el moment que sigui, titlla una mesura d’electoralista en un sentit negatiu. Si estem en una democràcia, i es... Llegir més critica una mesura en el sentit que només es fa per guanyar vots (entenc que aquest és el sentit de la paraula electoralista), només hi veig dues interpretacions:
a.-) Si una mesura serveix per guanyar vots, és perquè és bona, i per tant, els ciutadans la ben valoraran, i donaran el seu vot. Per tant, entenc una cosa electoralista com una cosa bona, i per tant, no entenc per què es dona una connotació pejorativa a la paraula electoralista.
b.-) A vegades quan es diu electoralista vol dir que es dóna pa amb xocolata a la gent, i que amb això ja segueixen votant al partit en el govern... Perdoneu-me però si aquesta afirmació fos certa, llavors voldria dir dues coses: que el poble és tonto i amb pa i xocolata ja se’l fa content sense entrar en el fons de les coses, i per tant, potser que com que el poble intel.lectualment ja no dóna per mes, potser que canviem el sistema.
Per tant, no m’agrada aquesta utilització del terme electoralista, en un sentit o altre.