TORNAR

El vist-i-plau a la vegueria Penedès fa apressar la creació de l'Alta Segarra

Almenys vuit municipis formarien la nova comarca, però podrien ser més

politica
Dimarts, 27 setembre 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

"No té sentit estar a la mateixa comarca, però en àmbits i/o vegueries diferents" explica Jordi Badia, alcalde de Calaf. La que serà capital de l'Alta Segarra va votar fa una setmana una moció per esdevenir comarca de manera "urgent". La creació d'una futura vegueria penedesenca, que inclou els dos terços meridionals de l'Anoia, fa la creació de la nova comarca molt més lògica als ulls dels municipis del nord.

Calaf vol que es fixi un calendari per la creació de l'Alta Segarra com a comarca. En declaracions a Anoiadiari, el batlle de la població, Jordi Badia, considera que "la llum verda a la vegueria del Penedès i el desplegament de l'àmbit de planificació que ha de tenir lloc ho ha accelerat. I partim del fet que l'Anoia, com a comarca, no s'ha consolidat mai". Badia parla d'una demanda latent i lamenta que "el Govern no ho ha estudiat encara. Hi ha una negativa a parlar-ne que no hi ha hagut amb altres casos" en relació a Moianès i Lluçanès. 

El paisatge de l'Alta Segarra, coronat pels parcs eòlicsBadia exposa l'existència de dos calendaris. N'hi ha un que marca el dia a dia de l'Alta Segarra, que és el de la mancomunació dels serveis de l'ens supramunicipal que agrupa a Calaf, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Pujalt, Els Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles i Copons. "Com a ciutat de referència, hem de donar serveis a aquestes viles veïnes i gestionar conjuntament les polítiques de recollida selectiva o la promoció turística. És per això que volem ser comarca, per fer les coses amb més eficàcia". 

L'Alta Segarra que proposava l'informe RocaEl calendari del reconeixement de la comarca va per altres circuits i des de Calaf es veu que "el nostre cas ha de tenir més incidència", com el del Moianès. Però també que la Generalitat aclareixi qüestions sobre quina serà la divisió competencial entre vegueries i consells comarcals, en el cas que aquests segueixin existint. En funció de com sigui el nou mapa territorial, molts municipis podrien decantar-se per estar en una o altra comarca. Fins ara, l'Alta Segarra comptaria amb tots els municipis de la Mancomunitat ja esmentada excepte Copons, però amb l'addició de Veciana. Per bé que, "hi ha unes 17 poblacions que podrien incloure-s'hi a nivell geogràfic i que podrien triar en base a com es defineixin els serveis".

El Govern o els municipis poden iniciar el camí

Segons la conselleria de Governació, el tràmit de constitució de la nova comarca pot partir tant dels municipis que la vulguin crear com del Govern de la Generalitat. Després, es tractaria de trametre al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge "la proposta i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat". Aquesta proposta es posarà a informació pública, es demanarà un informe "als ajuntaments i als consells comarcals afectats" i després caldrà el llum verd de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Remarquen que "no es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de les 2/3 parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, 2/3 parts de la població de la comarca" tot i que en aquest cas, tots els municipis en un o altre moment ja han fet constar el seu parer favorable.


6 Comentaris

D

De Rubió

Rubió

27 de setembre 2016.23:13h

Respondre

I Rubió, on queda? Està clar que com a poble ens sentim més identificats amb els paisatges, els conreus, els pobles i la història de l’Alta Segarra. Ben pensat, poc hi tenim a veure amb el... Llegir més Penedès.
Però ningú ens ha plantejat mai a quin dels dos costats volem estar.
A alguns mapes, com el que heu publicat (que per cert està malament, el límit sud de Prats de Rei correspon en realitat a Rubió), sí que consta dins l’Alta Segarra. Però a d’altres, no.

D

De Rubió també

Rubió

28 de setembre 2016.09:04h

Cert, als veïns ningú ens ha plantejat a quin dels costats volem estar.
S’ha plantejat la possibilitat directament al govern actual, que s’ha posicionat a l’Anoia. El nostre Alcalde... Llegir més té molts amics que vol conservar, i té por que amb les fronteres els perdi. Ja no podria convidar unionistes al sopar de Festa Major, ni convergents al dinar de la gent gran.

Molt ben vist el mapa; actualment és incorrecte.

D

De Rubió

Rubió

28 de setembre 2016.13:51h

M’alego de saber que més gent del poble també ho pensa! Potser estaria bé publicar-ho per escrit a la bústia oberta de la revista...

david-pardos-posa

David Pardos Posa

Calaf

6 d'octubre 2016.23:39h

I com és ara mateix el límit entre Els Prats de Rei i Rubió?

j

joan

Poble Sec

27 de setembre 2016.19:56h

Respondre

Com a veí del Poble Sec, demano, un referèndum, en el qual, els
veïns de aquest barri, puguem decidir, ser independens de Igualada, o passar a ser
veïns de Odena.

J

Joan Giner ITV

Igualada

27 de setembre 2016.08:37h

Respondre

FantàstIc, com més dividim més bé anirem.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.