El votant de l'Anoia s'independitza

Més de 40.000 anoiencs van omplir les urnes ahir. El repte era, en primer lloc, demostrar la normalitat democràtica dins les limitacions que havia imposat l'Estat espanyol a l'exercici del vot dels catalans. A l'Anoia no es van registrar anomalies ni incidents a part dels que van provocar, justament, els que no desitgen les votacions. Va ser a Montbui, i una tempesta en un got d'aigua. La batalla de les xifres també la van guanyar els catalans i els anoiencs en particular. Es van superar àmpliament les xifres del referèndum de la Constitució Europea, del febrer del 2005, quan van ser 33.073 persones. I també la participació de les votacions de l'Estatut del 2006, quan es van registrar 39.720 sufragis. Hi ha una xifra encara més important. Alguns diputats afirmaven que el que comptava eren qui predominava en la representació de les circumscripcions catalanes al Congrés de Madrid. Doncs bé, els dos partits d'obediència espanyola van sumar a l'Anoia, a les darreres generals, 24.394 vots. Ahir, 40.240 anoiencs desafiaven les directrius d'aquests dos partits. I 33.365 es decantaven pel 'sí-sí'.

Els vots favorables a crear un nou estat, ja sigui plenament independent, o en diferents graus de relació amb Madrid (opcions del sí-no i el sí-blanc), van resultar ser ahir de 36.836 vots. Un número que equival gairebé als 37.139 vots que van sumar a les eleccions del 2012 a la Generalitat la totalitat de CiU, ERC, ICV, CUP i Solidaritat Catalana. El 'no' a l'Anoia s'ha limitat a 1.538 persones. Una xifra lluny de les 17.781 que van mobilitzar el 2012 els partits de la dreta espanyola i el PSC de Pere Navarro. El 'no' s'ha manifestat a les urnes, tot i que lluny del seu abast real. El que és innegable és que la forces independentistes i sobiranistes sumen la majoria electoral de l'Anoia i es mantenen en les seves xifres malgrat totes les dificultats i pals a les rodes que ha posat l'Estat i la campanya de desprestigi.