Els vots dels igualadins, protegits per un 'rusc' d'abelles a l'Ateneu

Era una votació amb tanta transcendència emocional com el 9-N, molta més càrrega política i -uns quants veïns de la comarca en poden donar fe- molt més perill. Durant tota la jornada, als col·legis de tota l'Anoia es va témer la possible irrupció de cossos policials a requisar urnes. Va ser un dia emotiu, però de nervis, molts nervis. A l'Ateneu Igualadí van anar a parar totes les urnes: "era una responsabilitat immensa. Vam sentir que recuperàvem un paper que històricament hem desenvolupat. Protegir els vots ha de ser part de l'essència de l'Ateneu" explica Mireia Claret, la presidenta. Claret entén que "malgrat tot el que pugui fer caure contra nosaltres com a entitat, no podíem evitar fer aquest paper". A l'Ateneu, amb centenars d'igualadins a davant per parar una possible entrada, es va entreveure el rusc i les abelles símbol de l'entitat.

Per bé que l'Ateneu va rebre el document que apercebia l'entitat per part de la Fiscalia, quan el TSJC va assumir totes les instruccions derivades de l'1-O no es va estendre en aquest cas a les entitats privades "per omissió de la jutgessa". A aquesta escletxa s'acollia l'Ateneu. El passat maig, en assemblea, recorda Mireia Claret, ja es va aprovar que se cedís espai al referèndum. "Formem part de la Federació d'Ateneus i ens hem assessorat de quines conseqüències podia tenir això a nivell legal" afegeix. 

Claret no esperava "que seríem els custodis de les urnes. Com a molt, que es derivaria gent a votar. Però som una entitat oberta i vam entomar-ho amb orgull. Al llarg de la història hem acollit reunions secretes, hem amagat retaules durant les guerres, per tant, també ens tocava actuar". En alguns moments va creure que assaltarien l'Ateneu: "per això vam organitzar la paella per dinar. I en alguns moments de després, érem pocs sí, però quan van portar les urnes es va revifar tot".

A la Rambla i a davant l'Ateneu hi havia centenars de persones. "No haguessin pogut passar (la Guardia Civil), però allò podia ser una ratera. Per les xarxes no paraven d'arribar rumors i no es pot fer cas de tot. Temia que algú pogués prendre mal". Amb tot, el propòsit, que els vots no marxessin amb una furgona, va reeixir. Claret elogia la feina dels coordinadors del referèndum i els voluntaris. "Va ser un dia molt llarg, però va valer la pena" explica.