Xavier Miserachs analitza els cartells electorals

Jordi Aymamí. Feina per igualada. PSC?

És amb diferència el cartell que inclou més elements així com més trets diferencials té amb la resta de candidatures. Sobre un intencionat(?) color gris apareix la imatge d'una persona que transmet seguretat i proximitat (la realització i producció de la imatge és excel·lent) amb un punt de sornegueria propi d'aquells que ja estan de tornada de tot. Un evident reclam al vot, ens condueix a un missatge directe i calculadament (?) ambigu 'he fet feina/faré feina/portaré feina' (emfatitzant la 'i' com a nexe comú al nom, al lema i a la ciutat) Una evident ocultació de les sigles del partit equilibra i tanca el cartell.

El canvi en positiu. CiU. Marc Castells.

Diu la màxima, que si una cosa funciona no la toquis. Aquest sembla ser el 'leitmotiv' de la federació. Segueix la mateixa línia gràfica de les eleccions al Parlament amb un eslògan generalitzat a totes les poblacions on no governen. La utilització d'article i preposició i el gran cos tipogràfic reitera encara més el missatge. Sota el text (premonitori de la que li caurà si és escollit alcalde?) una imatge (amb excés de groc) confiada i convençuda del candidat. El somriure sota la marca fa de recordatori de l'eslògan.

100% Igualada 100% Joan Torras. Reagrupament Esquerra.

La candidatura de Rcat Esquerra és l'única que fuig de la neutralitat del fons i ens ensenya el cap de llista en una postal típica igualadina (el rec). No porta americana, sinó una vestimenta més informal que li dóna proximitat. Un excés de llum li provoca una mirada un pèl forçada i li resta naturalitat. L'aposta igualadina de la fotografia s'intenta reafirmar al lema (no sense problemes). La utilització del fons groc corporatiu amb els blancs del candidat/ciutat en dificulta molt la lectura. Això, i el contrast dels negres del 100% fa que una lectura vertical es converteixi en horitzontal (100% 100% Igualada Joan Torras). La combinació de les dues marques amb diferents colors i mides provoca un desequilibri al conjunt del cartell.

A Igualada ningú pot retallar les teves idees. Montserrat Mateu per Igualada. ICV EUA.

Premeditadament o no, resulta sorprenent el tractament que han fet els ecosocialistes del cartell. A un lema immensament llarg (dispersió del missatge, màxima dificultat retentiva) i el cos de lletra més petit de tots (encara més evident en el nom de la candidata i de les sigles), cal sumar-li la imatge que ocupa quasi la totalitat de l'espai imprimible, provocant sensació d'ofec i gegantisme i accentuant el cos petit del text. Queda clar, però, que son verds.

Centrats en tu. PP. Pere Calbó.

Gran felicitat per part del candidat i una calculada dualitat en el missatge (ens em centrat / ens centrem amb tu), i per si no queda prou clar, un marc per centrar-lo al centre del centre.

Ignasi Vich. L'igualada amb més futur. Si.

Net, de fàcil lectura. Al candidat se'l veu convençut i amb ambició. Una incomprensible mala utilització del masculí distorsiona totalment el lema.

Xavier Miserachs

Dissenyador gràfic