Xavier Pallarès (CIU) parla amb els pagesos de l’Anoia

Pallarès va explicar en primer lloc, els acords presos al Parlament fa poc temps, i els va anar desgranant. Encara que no resolt la situació, sí que hi ha una sèrie de punts positius. Una de les qüestions va ser que els ajuts baixin directes al pagès. Caldria fixar unes bases, sigui qui sigui el govern de torn. Cal que el Conseller del ram tingui veu a Brussel·les, directa en el tracta i en els diners. Cal una reforma de les PACS.

En el que es va insistir més és en que la burocràcia s’elimini d’una manera important i urgentment. No es pot complicar tant a les persones que treballen al camp. Molts dels tràmits creuen que es poden fer per internet... això que ho demanin els pagesos, hauria de fer pensar a l’administració que és qui disposa dels medis... Es demana la protecció del sol, doncs cada finca és una propietat privada. Les assegurances en el món agrari estan desfasades, el Diputat proposa tenir un ventall més ampli i adequades al moment actual i a la realitat, creu que cal agrupar-les.

Tothom estava d’acord en que calen més préstecs, però amb diferent tracta.... Pallarès i tothom estava d’acord en que cal incidir sobre els mercats, el preus, etc, sinó estem perduts i acabaran per desapareixia els pagesos a Catalunya. Cal buscar la manera que el productor i els transformador s’entenguin i a més a més cal fer-ho amb el que comercialitza.Cal fer el Llibre Blanc sobre les Cooperatives, per posar-les al dia.

També es va dir que les granges fetes fa 5 anys, es deixin sense modificacions, referent a la nova normativa, sinó serà inviable. Començant a aplicar la nova llei en totes les granges que es facin noves. Tampoc potser que per poder tenir els permisos per fer una granja es trigui tant.

Destaquem la bona entesa i la coincidència en els temes que cal resoldre immediatament, ja que la pagesia amb totes les seves versions pot arribar a desapareixa, i creiem que no seria bo per Catalunya, per tant cal canviar moltes coses que no són les adequades i escoltar més la realitat dels homes i dones del nostre camp.

CDC – Anoia