El 15 de desembre, tot just fa un mes, un home armat segrestava una vintena de persones a la cafeteria Lindt de Sydney en nom de l'Estat Islàmic. Els fets va causar tres morts (un d'ells el segrestador) i quatre ferits.

Aquell mateix dia, a la mateixa ciutat, Rachael Jacobs anava en tren quan va veure que la dona que seia al seu costat, musulmana, es retirava discretament el vel. Probablement per por a un esclat d'odi i islamofòbia després del segrest. En arribar a l'estació, la Rachael va córrer darrera la dona i li va dir: "torna-te'l a posar, jo caminaré amb tu". La dona es va posar a plorar, la va abraçar i després va marxar caminant.

Jacobs va explicar el que acabava de viure al seu compte de Facebook, i el missatge va ser compartit per alguns dels seus contactes.

Una de les persones a qui va arribar la història va ser l'escriptora Tessa Kum, que va decidir fer un pas més. Va indicar a través de Twitter el trajecte que estava a punt de fer en metro per si alguna persona que vestís indumentària religiosa i se sentís insegura volia ser acompanyada. I va proposar engegar una cadena amb el hashtag #illridewithyou.

A partir d'aquí, milers d'australians es van afegir a la idea, tuitejant el recorregut que es disposaven a fer al transport públic i oferint-se a acompanyar els seus compatriotes musulmans. Aviat van sorgir idees com mocadors o etiquetes amb la inscripció #illridewithyou per a fer-se veure. Fins i tot el compte del transport públic de Sydney va publicar recomanacions sobre com emetre els missatges, per a facilitar les connexions entre acompanyants i acompanyats.

El mateix 15 de desembre, mentre el món seguia commocionat pel segrest, Twitter va comptar 300.000 missatges amb el hashtag "I'll ride with you", que va ser Trending Topic mundial. La frase s'ha convertit en un lema per a la ciutat, se n'han fet samarretes i fins i tot en va sortir una cançó.

Amb aquest fenòmen viral, la societat australiana donava una resposta de cohesió i valentia als terroristes i també als xenòfobs que poguessin intentar treure partit del terror. Els ciutadans van entendre des del primer moment que si la por s'instal.lava entre ells, els fanàtics haurien guanyat la batalla. I si els primers a tenir por eren els 500.000 australians musulmans, calia dir-los: "Ei, volem viure en un país on ningú se senti amenaçat per la seva religió. I no defensarem les llibertats de tots amb paraules grandiloqüents sinó amb gestos quotidians. I'll ride with you".