Samoa és un estat format per dues illes perdudes al mig del Pacífic, on es conserva gairebé intacta la cultura de la Polinèsia. Un dels trets més interessants és que la societat reconeix tres gèneres diferents: homes, dones i fa'afafine.

La paraula fa'afafine significa literalment "com una dona". Segons els samoans, aquestes persones són físicament homes, però tenen ànima de dona. Aquesta figura també existeix en altres illes de la Polinesia com a Tonga, on se'ls anomena "fakaleiti" o "fakafefine", pels Maoris són "whakawahine", a les illes Cook se'n diu "akava’ine" i a Hawaii "mahu".

Quan la família reconeix que un nen té una forta orientació de gènere femenina, passen a criar-lo i educar-lo com una fa'afafine. Es tracta d'una categoria i identitat que no és ni home ni dona, amb unes assignacions de rol de gènere específiques. Els pares reconeixen aquest fenomen aviat, a vegades quan el nen tot just té 6 anys, i sol ser ben rebut ja que es tracta d'un reforç per a les dones en les tasques de la llar o a l'hora de cuidar els malalts i els membres de més edat de la família. Si quan és petit el nen s'inclina per un comportament femení, els seus pares no s'oposaran als seus desitjos, ni els membres del poble tindran res a dir davant d'aquestes preferències. Una vegada identificat com a fa'afafine, les seves ocupacions ja no seran mai més les d'un home, i es dedicarà a les tasques domèstiques, o fins i tot adoptarà el paper de ballarina en les celebracions rituals. 

També cal dir que no tot és tan bonic com sembla. En alguns casos, en famílies on no hi ha cap nena entre els germans, el nen més petit passa a ser criat com una fa'afafine, sigui o no la seva tendència natural. A més, els fa'afafine són massa sovint víctimes d'abusos sexuals per part d'altres membres de la família.

Pel que fa a la seva identitat sexual, es fa difícil definir-los en els termes de la cultura occidental. Les fa'afafine no s'identifiquen completament amb els conceptes homosexual, transvestit o transsexual, ja que entenen que aquestes paraules serveixen per a etiquetar homes o dones, i les fa'afafine es veuen com un gènere diferent. Poden casar-se amb homes o dones i també tenir relacions amb altres fa'afafine, encara que el matrimoni entre elles no és legal. Si bé és cert que moltes fa'afafine són homosexuals, el concepte té més a veure amb l'etnologia que amb la sexualitat. Aixi mateix, per als samoans una relació entre un home i una fa'afafine no es considera homosexualitat sinó com una relació entre dos gèneres diferents. 

A la societat polinèsia, ser fa'afafine no suposa cap tabú o estigma social, l'existència transgènere és una qüestió tan natural i evident com ser heterosexual. L' amplíssima acceptació i integració -més aviat caldria anomenar-ho normalitat- que gaudeixen és sorprenent als ulls d'un occidental. Areu de Samoa, el visitant hi trobarà homes amb faldilla, maquillatge, flors i joies, orgullosos d'expressar feminitat quan caminen o parlen o en els seus gests. Aquest fet no és un  avantatjge o un desavantattge, i es viu amb naturalitat, sense la hipocresia de la societat occidental. Les fa'afafine ocupen càrrecs de responsabilitat com director d'escola o de banc, i se'ls pot trobar vestint uniforme femení en companyies aèrees, restaurants i hotels. Gaudeixen d'un rol reconegut en les extenses families pel seu paper de cuidadores, tenen responsabilitats polítiques, però també són cantants i ballarines de prestigi.

Segons l' Associació de Fa'afafine de Samoa, hi ha unes 3.000 persones que s'identifiquen amb aquest tercer gènere en aquest país, que compta amb 192.000 habitants. A l'estat espanyol no hi ha un recompte fiable del col.lectiu transgènere (com si es tractés d'una manifestació, un estudi publicat a El Mundo apuntava 3.000 persones, i un altre al Público, 10.000). Però més enllà de les xifres...com seria la nostra societat si ser transexual, transgènere o transvestit fos àmpliament benvingut per la familia i la societat? No només acceptat o tolerat... reconegut, visible, integrat...en definitiva, "normal"?