Dilluns, 16/3/2015
3792 lectures

De banderes i referèndums

Nova Zelanda preveu celebrar dos referèndums els propers mesos per a escollir la seva nova bandera, que s'estrenara el 2016. 

El canvi respon a dos motius. En primer lloc, el govern de Nova Zelanda vol acabar amb la permanent confusió amb la bandera australiana que pateixen arreu del món. Les dues són pràcticament idèntiques: blaves, amb la bandera del Regne Unit i les estrelles de la Creu o Southern Cross, una constel.lació que només és visible des de l'hemisferi sud. Quina és la diferència? A la bandera australiana hi ha cinc estrelles de color blanc, i a la novazelandesa n'hi ha quatre de color vermell.

Segon motiu, treure la Union Jack, símbol de l'imperi britànic. Així Nova Zelanda vol seguir l'exemple del Canadà, que es va desfer de la doble creu el 1965, substituint-la per una fulla d'auró.

El canvi de bandera va ser una de les promeses electorals del primer ministre John Key en cas de ser reelegit. Per a  ell, la nova bandera ha de ser inconfusible i un símbol d'una nació "moderna i independent". 

Si bé a Austràlia la idea d'eliminar la Union Jack de la bandera sempre ha anat lligat a renegar de la corona britànica i declarar-se una república, el primer ministre de Nova Zelanda ha sabut deslligar hàbilment el debat. Key afirma que el canvi suposa alliberar-se d'un símbol colonial, però alhora es declara obertament monàrquic. Segons ell, que Nova Zelanda esdevingui una república és "inevitable" però "molt llunyà". Com diríem aquí, ara no toca. Sobre aquesta qüestió, el darrer baròmetre de Research New Zealand apunta un 20% de la població favorable a una república, un 35% en contra i un 42% d'indecisos.

Tornant a la bandera, Key proposa fer un doble referèndum entre 2015 i 2016. En el primer es donaria a escollir entre diferents propostes preseleccionades per un comitè que comptaria amb totes les forces polítiques, i en el segon, entre conservar la bandera existent o canviar-la per la nova. 

Una de les propostes preferides del primer ministre és adoptar la simbologia dels All Blacks, la sel.lecció estatal de rugbi, reconeguda arreu del món. El color negre de la bandera representa els maoris -que actualment suposen un 11% de la població total de Nova Zelanda- i la Silverfern, una fulla de falguera platejada que és un emblema del país, de la mateixa manera que la fulla d'auró ho és per al Canadà.

Aquesta primera idea ha topat amb un inconvenient i és que a primer cop d'ull seria molt similar a l'estendard de l'Estat Islàmic, negre amb lletres blanques. "Una bandera negra no tindria una bona acceptació en aquest moment", ha reconegut recentment el primer ministre.

Una altra de les propostes contempla mantenir els colors blau i vermell i la Southern Cross, substituint la creu britànica per la fulla de falguera. Així mateix, Key repeteix que mantenir la bandera és una de les opcions.

La idea de canviar la bandera va despertar oposició o desinterès per part de la població. El març del 2014, un sondeig publicat al diari New Zealand Herald assenyalava un 52,6% en contra i un 40,6% a favor, amb la resta d'indecisos. 

L'actual bandera va ser utilitzada per primera vegada el 1869 i adoptada formalment el 1902. Els partidaris de conservar-la argumenten que milers de neozelandesos han lluitat i donat la vida per defensar-la, i al seu entendre un canvi seria un deshonor a la seva memòria.

El referèndum sobre el canvi de bandera i la seva rebuda entre la ciutadania recorda la consulta sobre la Diagonal de Barcelona. Una resposta comú entre els neozelandesos quan se'ls demana per la qüestió és que es tracta d'una despesa considerable, o la pregunta retòrica de per què no es demana l' opinió ciutadana sobre altres afers polítics. 

Els més crítics apunten que, mentre d'una banda el govern s'omple la boca de democràcia en la qüestió de l'estendard, de l'altra suspèn completament en transparència o participació ciutadana la signatura del TPPA (transpacífic partnership agreement) amb els Estats Units, un tractat equivalent al TAFTA (transatlàntic free trade agreement) entre la potència americana i la Unió Europea.

Com sol passar, el "procés" del canvi de bandera també ha comptat amb notes d'humor. Un anunci de Pack'n'Save, una de les cadenes de supermercats més popular del país, ironitzava sobre el disseny del nou emblema i hi afegia els colors corporatius de la marca o fins i tot un unicorn. En una intervenció al seu show a la televisió americana HBO, l'humorista britànic John Oliver proposava idees com una ovella fent puenting, un hobbit amb un kiwi o, senzillament, el lema "we are not Australia". 

1 Comentaris

j

joel grau llucià

manresa

16 de març 2015.10:59h

Respondre

M’agrada molt aquesta manera que té l’Anna d’explicar com és un país, a partir d’una anècdota aparentment senzilla (i fins i tot que es podria titllar de ”simple”) però que diu molt... Llegir més sobre la seva manera de ser i de fer.
Sííí... ”vale”.... és la meva neboda.... però això no treu de què així ho pensi!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.