“Treballar no és cap sacrifici. El sacrifici és viure lluny de la nostra terra”.

La Farah és del Marroc, té 38 anys i li agrada viatjar, escoltar música, fer esport , sortir amb amics i també l’excursionisme. Es considera una persona responsable, puntual, perceptiva, ordenada, solidària, independent, perfeccionista ( també pot ser un defecte) i amiga dels seus amics.

Al final dels anys cinquanta, la Maria, carregada de somnis i esperances, molt enamorada es casa amb en Jaume. Als pocs dies emigren a Anglaterra i són contractats ella per al servei domèstic d’assistenta i ell com a xofer i mecànic. Així comença una lluita esgotadora per assolir l’estabilitat econòmica, familiar i sentimental. Hauran de canviar de feina i de condicions de vida, hauran d’adaptar-se a una societat estricta i distant trampejant l’enyorança de tornar a Catalunya. Hauran de prosperar mentre la família creix amb fills i més fills. No serà fàcil per la Maria acostar-se als seus somnis, en Jaume pensa només en cotxes i altres plaers. Ella haurà de vetllar per la família, sola i abandonada, sobrevivint en un país estrany, sense ajudes, contra tot i contra tots. Fora de lloc.

He escollit aquest llibre perquè vinc de fora. Viure fora del teu país o de la teva terra és un sacrifici que vivim cada dia. Necessites fortalesa per poder sobreviure en un lloc nou. La migració és una situació de canvi, no tan sols en els guanys i beneficis sinó que també comporta tota una sèrie de tensions i pèrdues.

Emigrar a un altre país és començar de nou, i això suposa canvis en els vincles que una persona ha establert en el seu país d’origen: cultura, persones, llengua... vincles que s’han construït durant les primeres etapes de la vida i que han jugat un paper molt important en la construcció de la seva personalitat. A tots aquests canvis, cal sumar-hi el fet d’haver-se d’adaptar a una nova cultura, un nou clima, un nou paisatge, i sovint, aprendre una nova llengua.