Divendres, 21/11/2008
1376 lectures

Jordi Enrich

El cuerpo de W. A. Ewing (Ed. Blume) planteja fins a quint punt la mirada sobre el cos és una construcció cultural en contínua modificació.

La idea del llibre és estructurar les diferents mirades que s’han fet sobre el cos a partir de diferents conceptes: la fragmentació, les figures, les indagacions, la carn, la destresa, l’eros, la follia, els ídols, el mirall, la política, la metamorfosi i la ment. Planteja com el cos és revisat i repensat per artistes i escriptors, i és reconstruït i reestructurat per científics i enginyers. I tot evidencia que vivim un apassionant canvi de paradigma que afecta la mirada sobre el cos.

En el llibre es plantegen qüestions que ajuden a entendre la societat actual i el seu culte al cos, centre d’atenció de moltes mirades. És que ja no existeix el cos tal i com tradicionalment s’havia entès? O és que senzillament el cos està de moda?

Ara d’un cos se’n poden separar les parts i enganxar-les a un altre. Certes màquines poden substituir les funcions d’alguns òrgans. Podem allargar la vida d’un cos quan la ment ha deixat de funcionar. Podem provocar mutacions genètiques i clonar éssers humans. Un fetus es pot encomanar a una mare de lloguer. Confiem en autòmats per fer aterrar els avions. Somiem en robocops, terminators i replicants, per prolongar la nostra vida en una realitat virtual.

La lectura d’aquest llibre em fa pensar en les persones que no suporten el deteriorament de la seva imatge. Perquè el temps ha passat i ja no són el que eren, es gasten els diners per construir una màscara del que havien estat. Una imatge perfecta però inanimada, una màscara, com si el bisturí els permetés portar una foto fixa i inexpressiva del que havien estat: una postal en record del que van ser.

Altres articles de Paula Jorba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.